‘SHITSTORM’

Shits­torm és un angli­cisme que, segons el Dic­ci­o­nari de Cam­bridge, designa “una situ­ació en què mol­tes per­so­nes estan en des­a­cord i dis­cu­tei­xen entre elles”. Terme apli­cat a les xar­xes soci­als, en aquest con­text, fa referència a l’allau de reac­ci­ons nega­ti­ves pro­vo­ca­des per una deter­mi­nada publi­cació. La tra­ducció lite­ral seria ‘tem­pesta de merda’, i ser­vi­ria per par­lar del cada cop més habi­tual lin­xa­ment digi­tal. Feno­men real­ment temut per les empre­ses amb per­fils a inter­net que vet­llen per pre­ser­var la bona repu­tació, malau­ra­da­ment, els par­tits polítics hi estan més o menys ave­sats. Si volen pas­sar de la teo­ria a la pràctica, només cal que vagin a una de les mol­tes publi­ca­ci­ons que els últims dies han fet ERC o Junts per Cata­lu­nya o els seus diri­gents, i als fils de res­pos­tes que les acom­pa­nyen és més que pro­ba­ble que puguin com­pro­var exac­ta­ment de què estem par­lant.

No ens enga­nyem, és una pràctica que ve de lluny. La ja enter­radíssima legis­la­tura del 52% ha estat mar­cada des del pri­mer moment per les diferències entre els socis d’ERC i Junts per Cata­lu­nya al govern. N’hi ha molts, de capítols: l’escó de Pau Juvillà, la relació amb Pedro Sánchez, la sus­pensió de la pre­si­denta del Par­la­ment... Les dis­crepàncies en l’acció política sem­pre han tin­gut la seva rèplica, duríssima, a les xar­xes, on els més purs de cada banda acu­sa­ven els altres de tot i de res perquè, no ens enga­nyem, des de la trin­xera sem­pre hi ha retrets a fer. La sor­tida dels de Jordi Turull i Laura Borràs de l’exe­cu­tiu perquè així ho va deci­dir la seva militància en un 55,73% ha fet que aquesta tem­pesta de brutícia, per dir-ho fina­ment, s’endu­reixi i sem­bli tras­pas­sar les pan­ta­lles. I així és com arri­bem fins al punt en què la pre­si­denta de Junts, Laura Borràs, qüesti­o­nava la legi­ti­mi­tat del govern poques hores després que els seus deci­dis­sin aban­do­nar-lo, o la con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà, com­pa­rava els exso­cis amb Vox.

Pas­sat el dol d’haver tren­cat el govern ERC-Junts toca res­si­tuar-se. El pre­si­dent, Pere Ara­gonès, s’ha mogut ràpida­ment per tan­car la crisi al govern amb el nome­na­ment dels nous con­se­llers, entre els quals hi ha l’exso­ci­a­lista Quim Nadal, l’exse­cretària de Podem a Cata­lu­nya Gemma Uba­sart i l’exdi­pu­tat con­ver­gent Car­les Cam­pu­zano. L’exe­cu­tiu “de la nova etapa” ha començat a cami­nar aquesta mateixa set­mana, un clar mis­satge que els repu­bli­cans giren full del període com­par­tit amb Junts a la Gene­ra­li­tat. I ho fan amb la volun­tat d’esgo­tar la legis­la­tura, mal­grat la més que evi­dent difi­cul­tat par­la­mentària d’un exe­cu­tiu sus­ten­tat per una mino­ria de trenta-tres dipu­tats. El repte és gran i depèn d’inten­tar bas­tir ali­an­ces a la cam­bra baixa que li per­me­tin tirar enda­vant els pro­jec­tes, començant pels pres­su­pos­tos. El con­trari, seria una exhi­bició de debi­li­tat.

El des­a­fi­a­ment de Junts, per la seva banda, és tro­bar el seu paper a l’opo­sició. Tam­poc és una tasca sen­zi­lla. La for­mació, en què un 42% dels seus volien man­te­nir-se a la Gene­ra­li­tat, ha de deci­dir si estén o no la mà a Esquerra, encara que sigui en pro­jec­tes pun­tu­als. La política decla­ra­tiva, amb peti­ci­ons de qüestió de con­fiança i elec­ci­ons, és efec­tiva i ser­veix per obte­nir titu­lars, però una bona opo­sició reque­reix necessària­ment pro­pos­tes i alter­na­ti­ves. No es pot viure només de fra­ses a remolc i a la con­tra dels socis als quals has aban­do­nat voluntària­ment. I difícil­ment resul­ta­ran creïbles les grans pro­me­ses d’allò que no s’ha estat capaç d’abor­dar a l’exe­cu­tiu.

La cerca de rols en un govern en soli­tari i fora d’aquest es pre­veu com­plexa tant per a Esquerra com per a Junts, que igual­ment s’hau­ran de reu­bi­car en el tau­lell del movi­ment inde­pen­den­tista on han estat incapaços d’anar de bra­cet. Que la majo­ria del 52% s’hagi aca­bat implica que no hi haurà més col·labo­ració? És una pre­gunta que es res­pondrà amb el temps. El temps també ens dirà si hi ha alguna lliçó apro­fi­ta­ble de l’actual tren­ca­dissa o, si al con­trari, només ser­virà perquè la relació entre ERC i Junts a les xar­xes i fora de les xar­xes s’empas­tifi encara més. Espe­rem que no.