El país que volíem

Ara no em ve al cap cap anterior president del govern que no hagi volgut governar per la Catalunya sencera. De fet, diria que és una cantarella de tots els discursos presidencials arreu del món, això de la totalitat poblacional i territorial de les nacions. Si bé com a govern tens l’obligació de complir el programa electoral amb què et vas presentar a les eleccions, cosa que no sempre passa, has de governar sense excloure cap ciutadà, més encara si et defineixes d’esquerres. Un sol poble, en dèiem.

De fet, la independència és també pel bé de la Catalunya sencera. Es deia en aquells temps en què les grans entitats socials i mobilitzadores del país feien campanya per debatre i construir el país que volíem. Més lliure, sí, en forma de república, també, però, igualment, més sobirà econòmicament, socialment i ambientalment. Cal recordar-ho sovint davant d’aquells que defensen la independència i el després ja veurem, perquè acostumen a ser els mateixos que volen només un canvi de bandera i parlar poc de la qualitat de vida de la gent i del planeta, o dels beneficis dels oligopolis i les multinacionals.

El divorci al govern era necessari i és una oportunitat. Necessari perquè les estratègies eren tan diferents que semblava impossible entendre’s; una oportunitat perquè ara Esquerra ja no té el fre de mà de Junts i pot fer polítiques veritablement transformadores, aquelles que han de recuperar el discurs social majoritari, quan tots ens imaginàvem el futur del nostre país àmbit per àmbit. El país que volíem, el que volem encara. I és que la sobirania no és només una, la nacional, sinó que són moltes i ens travessen cada dia. Cal apuntalar-les totes.

Els drets socials van de bracet dels nacionals. Uns són indestriables dels altres. Si no, el nostre independentisme serà excloent, virarà perillosament cap a discursos populistes, de dretes, fins i tot identitaris i d’odi, i cap a dinàmiques capitalistes explotadores dels nostres cossos i els nostres recursos. A les portes d’una crisi econòmica, social i energètica enorme, potser també ara és el moment de reorganitzar-se i assentar les bases del país que volem amb polítiques transformadores concretes. El repte d’aquest govern en minoria.