Política als Mossos

Als Mos­sos d’Esqua­dra se n’hi fa molta, de política. En pri­mer lloc, la que hauríem d’accep­tar perquè l’exe­cuta qui té la potes­tat democràtica de gover­nar el cos en la direcció que el seu pro­grama elec­to­ral ha dit que el faria anar. En segon lloc, la que hi fan alguns man­da­ta­ris i tota la seva cor­rua de lle­pa­so­les en bene­fici de cau­ses par­ti­cu­lars (Miquel Sam­per dixit). També n’hi fan els sin­di­cats, en legítima defensa dels drets dels fun­ci­o­na­ris, no sem­pre exempta de coac­ci­ons par­ti­dis­tes. I, final­ment, la que hi fan alguns pro­fes­si­o­nals impor­tant vicis d’altres cos­sos poli­ci­als hereus de la dic­ta­dura. Per això, el con­se­ller Elena no només hau­ria de tenir l’ore­lla dreta i la mà ferma, sinó que també hau­ria hagut de tenir prou intel·ligència per no posar el sub­pre­fecte Sallent a fer-li el llit cada dia al pre­fecte Estela. Perquè aquests pro­ce­di­ments de manual de gestió per a inex­perts no fan res més que frag­men­tar el cos i posar en evidència que qui mana no és prou valent per assu­mir les seves res­pon­sa­bi­li­tats.