EN PAU, EN PERE I EN BERENGUERA

Fa pocs dies, amb motiu de l’acam­pada de l’Assem­blea Naci­o­nal a la plaça de Cata­lu­nya con­tra la repressió, Lluís Llach va dei­xar anar una frase que ha cir­cu­lat pro­fu­sa­ment a les xar­xes soci­als: “Una cosa és tenir un govern autonòmic. El que és una ver­go­nya és tenir un govern auto­no­mista votat per inde­pen­den­tis­tes”. En rea­li­tat, pot­ser el can­tau­tor de Ver­ges va posar nom a allò que tots ple­gats sabem: que ens tro­bem en plena dinàmica autonòmica i que pot­ser no n’hem sor­tit mai, lle­vat d’un breu miratge aquell 1 d’octu­bre de fa cinc anys. En rea­li­tat, pot­ser tots els par­tits inde­pen­den­tis­tes (ERC, Junts i la CUP) han vis­cut en l’auto­no­misme en la mesura que es va dei­xar d’apli­car el resul­tat del referèndum de l’1 d’octu­bre i, dies després, van accep­tar par­ti­ci­par en unes elec­ci­ons autonòmiques con­vo­ca­des per Mari­ano Rajoy (ni tan sols el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat!) en apli­cació de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució espa­nyola. En rea­li­tat, pot­ser ens tro­bem en l’auto­no­misme quan els uns pac­ten amb el PSC (el que va aplau­dir el 155, la repressió i tot que ha vin­gut a par­tir d’ales­ho­res) a la Dipu­tació de Bar­ce­lona i els altres ho fan a l’Ajun­ta­ment de Sant Cugat del Vallès, ni que sigui amb el llo­a­ble propòsit de pro­pi­ciar l’alter­nança. En rea­li­tat, pot­ser (només pot­ser) no hem dei­xat de viure mai en l’auto­no­misme en la mesura que les pica­ba­ra­lles cons­tants entre ERC i Junts s’han con­ver­tit en un soroll de fons quo­tidià i un ritor­ne­llo d’aque­lla com­petència entre CiU i ERC tan carac­terística de la política autonòmica. En rea­li­tat, pot­ser mai hem dei­xat de tenir un govern autonòmic quan un con­se­ller (de Junts) ha anat a nego­ciar l’ampli­ació de l’aero­port i una altra (d’ERC) ha inten­tat orga­nit­zar uns Jocs Olímpics amb una altra auto­no­mia. En rea­li­tat, pot­ser mai hem dei­xat de tenir un Par­la­ment autonòmic quan vam dei­xar d’inves­tir Car­les Puig­de­mont per aca­tar una reso­lució del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal o quan vam accep­tar, una rere l’altra, les deci­si­ons de la Junta Elec­to­ral Cen­tral, ja sigui per reti­rar l’escó a Quim Torra (quan hi havia Roger Tor­rent al cap­da­vant de la ins­ti­tució) o per inha­bi­li­tar Pau Juvillà (quan hi era Laura Borràs), s’apel·li o no a la “por dels fun­ci­o­na­ris”. En rea­li­tat, pot­ser hem tin­gut “un govern auto­no­mista votat per inde­pen­den­tis­tes” des de fa anys; abans quan hi havia Junts i ara que només hi ha ERC. En rea­li­tat, pot­ser el pro­blema no és que ara tin­guem “un govern auto­no­mista”, sinó que pot­ser (només pot­ser) no l’hem dei­xat de tenir mai, hagi gover­nat en Pau, en Pere o en Beren­guera.