EN PAU, EN PERE I EN BERENGUERA

Fa pocs dies, amb motiu de l’acampada de l’Assemblea Nacional a la plaça de Catalunya contra la repressió, Lluís Llach va deixar anar una frase que ha circulat profusament a les xarxes socials: “Una cosa és tenir un govern autonòmic. El que és una vergonya és tenir un govern autonomista votat per independentistes”. En realitat, potser el cantautor de Verges va posar nom a allò que tots plegats sabem: que ens trobem en plena dinàmica autonòmica i que potser no n’hem sortit mai, llevat d’un breu miratge aquell 1 d’octubre de fa cinc anys. En realitat, potser tots els partits independentistes (ERC, Junts i la CUP) han viscut en l’autonomisme en la mesura que es va deixar d’aplicar el resultat del referèndum de l’1 d’octubre i, dies després, van acceptar participar en unes eleccions autonòmiques convocades per Mariano Rajoy (ni tan sols el president de la Generalitat!) en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. En realitat, potser ens trobem en l’autonomisme quan els uns pacten amb el PSC (el que va aplaudir el 155, la repressió i tot que ha vingut a partir d’aleshores) a la Diputació de Barcelona i els altres ho fan a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, ni que sigui amb el lloable propòsit de propiciar l’alternança. En realitat, potser (només potser) no hem deixat de viure mai en l’autonomisme en la mesura que les picabaralles constants entre ERC i Junts s’han convertit en un soroll de fons quotidià i un ritornello d’aquella competència entre CiU i ERC tan característica de la política autonòmica. En realitat, potser mai hem deixat de tenir un govern autonòmic quan un conseller (de Junts) ha anat a negociar l’ampliació de l’aeroport i una altra (d’ERC) ha intentat organitzar uns Jocs Olímpics amb una altra autonomia. En realitat, potser mai hem deixat de tenir un Parlament autonòmic quan vam deixar d’investir Carles Puigdemont per acatar una resolució del Tribunal Constitucional o quan vam acceptar, una rere l’altra, les decisions de la Junta Electoral Central, ja sigui per retirar l’escó a Quim Torra (quan hi havia Roger Torrent al capdavant de la institució) o per inhabilitar Pau Juvillà (quan hi era Laura Borràs), s’apel·li o no a la “por dels funcionaris”. En realitat, potser hem tingut “un govern autonomista votat per independentistes” des de fa anys; abans quan hi havia Junts i ara que només hi ha ERC. En realitat, potser el problema no és que ara tinguem “un govern autonomista”, sinó que potser (només potser) no l’hem deixat de tenir mai, hagi governat en Pau, en Pere o en Berenguera.