La solitud del govern

“La realitat és que vostè està sol. Vostè ha triat estar sol.” La sentència anterior la va deixar anar el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, durant el ple de dimecres, en què Pere Aragonès va donar a conèixer el seu nou executiu, el primer després de la ruptura de la coalició independentista. Sigui o no una opció volguda, allò que és inqüestionable (i els grups parlamentaris es va apressar a recordar-li) és que el govern està sol, ja sigui perquè s’ha afanyat a descartar alguns oferiments (PSC), perquè ha perdut antics aliats (primer la CUP i ara Junts) o perquè té adversaris situats als antípodes (Ciutadans, Vox i el Partit Popular), amb els quals resulta literalment impossible arribar a qualsevol acord transcendent. Només amb els comuns (amb vuit diputats) s’intueix una certa reciprocitat, si bé matemàticament aquest suport no permet arribar gaire lluny. L’aritmètica variable, doncs, resulta complicada d’aplicar en un escenari com l’actual, molt fragmentat, ni que sigui amb una calculadora màgica.

Anem a pams, però. Dimecres, Pere Aragonès va comparèixer al Parlament per presentar el seu nou executiu. En la seva intervenció, el president de la Generalitat va intentar restablir ponts amb els seus antics socis de govern i els va instar a “abandonar qualsevol temptació de bloqueig” i a arribar a acords per tirar endavant la legislatura “mesura a mesura”, ja sigui per aprovar pressupostos o per resoldre el conflicte polític amb l’Estat espanyol. Aragonès va convidar els partits a no inhibir-se i va defensar que “les majories hi són si es posa al davant l’interès del país”. Aragonès es va centrar en el pressupost i va dir que “no incorpora cap canvi substancial” respecte als comptes de Jaume Giró, i es va adreçar específicament a Junts per assenyalar: “L’única cosa que ha canviat és que un grup ha passat del govern a l’oposició. I no ha vingut motivat per diferències en el pressupost. Si atenem a la nostra responsabilitat davant la ciutadania, no hauria d’haver-hi cap canvi de posició.”

Tots els grups (a excepció d’ERC) van interpel·lar el president, cadascú a la seva manera: el portaveu del PSC li va recordar que “ara convé un govern fiable” i va deixar anar una expressió que ja s’ha convertit en un mantra: “El govern més feble de la història.” Xavier Pellicer, de la CUP, va advertir que “no es pot navegar en dues aigües, que no es pot governar per a febles i poderosos”. I la portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, va anar directa a barraca i li va demanar que fes “un pressupost d’esquerres i no un refregit dels que va presentar Giró”. Alguns partits van exposar les condicions per arribar a un acord i fins i tot van voler marcar-li el calendari, com ara el socialista Salvador Illa, que va demanar negociar els pressupostos aquesta mateixa setmana per tal que puguin entrar en vigor l’1 de gener, tal com és preceptiu.

Una de les intervencions més esperades era la de Junts. El seu portaveu, Albert Batet, va fer orelles de marxant a l’oferiment d’Aragonès i va tornar a insistir en la necessitat que el govern el sotmeti a una qüestió de confiança atesa la seva falta de suports. En la idea de convocar eleccions de manera immediata va coincidir amb el Partit Popular, Ciutadans i Vox, la dreta i l’extrema dreta del Parlament. Paradoxalment, el partit que podria sortir més beneficiat d’un avançament electoral, el PSC, es reafirma, de moment, en la voluntat de mantenir viu el govern, ni que sigui deixant-lo a l’UCI el temps necessari. El portaveu de Junts no va donar ni un minut de treva, i mentre la presidenta del seu partit l’escoltava des d’una de les tribunes laterals de l’hemicicle, es va mostrar especialment agre amb Aragonès: “Mai fa ni un bri d’autocrítica.” Batet també va carregar contra el nou executiu i va deixar anar: “La composició del nou govern demostra que ha abandonat el principal punt del nostre acord d’investidura, que era culminar la independència.” I per donar-ne exemple, va recuperar alguns casos que han circulat profusament a les xarxes socials els darrers dies, com ara les declaracions de la responsable de Justícia, Gemma Ubasart, afirmant que el principal tema de debat del catalanisme “hauria de ser la plurinacionalitat de l’Estat espanyol” o les del titular d’Universitats i Recerca, Quim Nadal, en què afirmava que l’1-O “no va ser un referèndum”.

Junts no ha donat cap dia de treva, i amb una rapidesa inèdita ha passat de soci més o menys convençut a opositor ferotge, fins al punt que es fa difícil recordar que algun dia va formar part del govern. En el primer ple es va posar de manifest, a més, que la seva oposició és amb efectes retroactius. Un diputat de Junts, per donar-ne exemple, es va dedicar a reprovar l’actuació de la consellera d’Agricultura durant els mesos de govern en coalició i va acusar-la que “en només un any i mig de legislatura ha arribat tard i malament al preu de la llet i a les ajudes pel Filomena, per les gelades i per la sequera, en la plaga de conills, en la vaga de caçadors, en els robatoris de garrofes i en la prohibició de cremes”, abans d’acabar concloent: “Jo crec que ja n’hi ha prou.” I com si no el govern de coalició amb ERC hagués estat un simple malson, va etzibar-li: “Ho sento, consellera, ja no ens podem fiar de la seva paraula. Li hem perdut la confiança.” De fet, la consellera Jordà va rebre una fuetejada de tots els grups –a excepció d’ERC–, que van aprovar una moció d’En Comú Podem en què es constata “el fracàs de la gestió de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural davant la crisi energètica”.

L’altre blanc de les ires va ser el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. La portaveu de Junts, Mònica Sales, va deixar anar que “la seva renúncia a la República Catalana és òbvia, i la seva renúncia a la república digital sembla que també”. L’afirmació anterior venia a compte de l’eliminació de la Conselleria de Polítiques Digitals dins del nou executiu. Torrent no es va quedar curt i, en la seva rèplica, va afirmar: “Allò que no decep és el nou to dels diputats de Junts. S’especulava amb quina actitud vindrien, i crec que han superat totes les expectatives.” Però el principal blanc de tots els dards, els de Junts i la resta de grups, des del PSC fins a Vox, va ser el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en risc de reprovació parlamentària després dels canvis a la cúpula dels Mossos. ERC va aconseguir salvar, en aquest cas amb l’ajuda de Junts, una moció presentada pel PSC en què es denunciava “l’existència de reiterats intents de politització del cos de Mossos d’Esquadra”. El tema, però, portarà cua.