Una lògica colonial

Hi ha un nom­bre molt ele­vat d’idees pre­con­ce­bu­des i de pre­ju­di­cis sobre els valen­ci­ans que són abso­lu­ta­ment fal­sos i erro­nis. No dubte que, de la gran majo­ria, la culpa la tenim els valen­ci­ans matei­xos, que fins i tot hi cre­iem amb fe cega. No obs­tant això, n’hi ha un que em trobe molt a sovint quan parle amb com­panys cata­lans que és molt perillós, perquè pot tin­dre con­seqüències molt roïnes, no només per als valen­ci­ans, sinó per a tots ple­gats.

Així, si la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya té consciència del mal­trac­ta­ment que pateix en finançament i inver­si­ons esta­tals –en gene­ral, sem­pre hi ha qui ha de fer un bon ser­vei a l’amo–, a l’hora d’enfron­tar-se a la mateixa recla­mació des de la part valen­ci­ana sol pas­sar que, de vega­des, hi ha qui arrufa el nas i no s’ho acaba de creure. Com pot ser que el País Valencià estiga pit­jor encara que Cata­lu­nya, si allà “es por­ten bé”, diguem-ne?

Doncs sí. I per això mateix. El País Valencià és l’auto­no­mia més mal­trac­tada per l’actual sis­tema des de tots els punts de vista que es miren. No només té un finançament per habi­tant menor encara que el de Cata­lu­nya –n’és l’últim, de fet–, sinó que, a més a més, els valen­ci­ans estem per davall de la mit­jana de renda esta­tal. Recor­deu això de la “soli­da­ri­tat” que vos tiren en cara, cata­lans? Doncs els valen­ci­ans n’hauríem de rebre. I no: n’hi apor­tem.

Pel que fa a les inver­si­ons, la mateixa cançó. I la cir­cums­cripció d’Ala­cant, la que encara “es porta millor” del con­junt, sem­pre és la més dis­cri­mi­nada. L’última. De manera des­ta­cada. En cada Pres­su­pos­tos Gene­rals de l’Estat, amb constància i tos­su­de­ria. En els d’enguany, també. En inversió pres­su­pos­tada i després també en inversió exe­cu­tada. Per molt que ele­gim tot de cune­ros madri­lenys –de tots els par­tits– en les elec­ci­ons. De fet, pre­ci­sa­ment per això.

I és que té igual que els valen­ci­ans ens enca­bo­tem a “ofre­nar noves glòries a Espa­nya”, com diu la lle­tra de l’himne autonòmic, ells ens trac­ten com el que som: una colònia. Cata­lu­nya –i el cata­la­nisme– faria molt bé de pren­dre’n nota: com més sub­missió, més agressió. Ells ho tenen molt clar i són molt cohe­rents. I nosal­tres?