Nou cicle

Aquest setmanari em va publicar l’1 d’octubre l’article “Fi de cicle”, de relat i anàlisi ràpida dels fets esdevinguts el 27 i 28 de setembre durant el debat de política general i fins al cessament del vicepresident Puigneró. Acabava dient que no ho havíem vist encara tot, i que fessin el favor de fer-nos la vida més fàcil i que governessin per resoldre problemes. Entre dijous 29 de setembre i diumenge 2 d’octubre, Junts insta el president a negociar per reconduir la situació. Dimarts, 4 d’octubre, hi ha la darrera reunió del govern que va començar la legislatura i el 5 d’octubre, sessió de control al president de la Generalitat en què Albert Batet el repta a resoldre el problema que no havia generat. L’endemà i fins divendres, la militància de Junts és consultada i el 7 d’octubre decideix 55-45% que els consellers de Junts surtin del govern. Nou dies amb el govern penjat (d’un fil, o no).

Dissabte 8 i diumenge 9 d’octubre el president confecciona el nou govern, el fa públic, l’endemà el nomena i dimarts 11 pren possessió i es reuneix per primera vegada. Quatre dies i govern enfilat. No hi ha temps a perdre. Des d’aleshores, el soroll s’ha allunyat del govern, molt en minoria i que suarà la cansalada al Parlament, però que governa, i s’ha concentrat en l’exsoci.

Mentre escric aquest article bull l’afer del compte de la falsa periodista Joana Masdeu i s’incrementen els nervis al voltant de la dimissió de Dalmases com a membre de l’executiva de Junts, fins al punt que des de l’entorn de Borràs es filtra que es valora forçar un congrés extraordinari. Com deia, encara no ho hem vist tot, però si serveix de res, des de l’experiència política personal puc afirmar que el soroll endogàmic, fraccionari i autodestructiu que se supura des d’un partit el debilita i l’allunya de l’electorat més centrat (que és majoria). L’espai electoral que havia representat l’opció convergent havia arribat a la majoria absoluta i, després del canvi de rumb cap a l’independentisme i el sobiranisme de la majoria del catalanisme, tota la postconvergència té, per a mi, també la funció d’arrossegar-hi aquest espai. Ho està fent? Ho farà? El nou cicle d’Esquerra va cap a intentar demostrar que és partit de (bon) govern i avenços sòlids en espais que no li eren propicis. Cap on va el nou cicle de Junts?