De Fraga a Maó
L’avenir
Inauguro la meua presència a n’este suplement i crec que no podia fer-ho d’altra manera que parlant-vos d’allò que em mou: la cultura.
Fa un parell de mesos, a Nonasp –un poble situat com aquell que diu al mig de la Franja i del qual, a partir d’ara, sentireu parlar de quant en quant a n’esta columna–, vam tindre una notícia extraordinària. Lo bon fer del cineasta nonaspí Santiago Ràfales, havia estat reconegut, ja d’entrada, amb la selecció del seu curt per a participar a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.
Diuen que les persones naixem en unes determinades predisposicions i que l’entorn que mos envolte les acabe de modelar. Santi –com tots lo coneixem–, és un jove de 25 anys que crec que represente molt bé este paradigma. Em venen al cap diferents vivències passades en què vam coincidir, i en totes la creativitat vinculada al cinema i a la música, barrejada amb un alt grau de sensibilitat, hi estava present.
L’any 2016, va començar els seus estudis de cinema a l’ESCAC de Terrassa i amb ells un camí cap a un futur d’aprenentatge. En estos anys hem pogut seguir l’inici de la construcció del seu discurs cinematogràfic que, avui dia, ha vist lo seu màxim amb lo TFG: lo curtmetratge L’Avenir. Rodat entre Sant Gregori i Torroella de Montgrí (Girona), és una mirada a la infantesa protagonitzada per dos xiquets de 10 anys que viuen junts i amb entusiasme els darrers dies d’estiu. No obstant això, tot canvie quan, durant un joc, la seua amistat és posada a prova.
Del 22 al 29 d’octubre, va celebrar-se la SEMINCI, i lo dissabte a migdia vam saber que L’Avenir havia captivat el jurat del festival en resultar guanyador del Premi La Noche del Corto Español. D’entre tots los candidats, alguns d’ells provinents de Catalunya, L’Avenir era l’únic curt rodat íntegrament en català.
A pesar d’este reconeixement –que segurament és lo primer de molts–, Santi és prudent i assenyale que cal continuar treballant encara més. Los que mos dedicam al món cultural sabem que no és un camí de roses, però la vocació que caracteritze este sector és lo que mos fa seguir endavant. Llarga vida al cinema... i a la cultura.
