L’iceberg Dalmases

Un veterà com­pany de redacció va rebre, fa molts anys, un sobre amb diners i una nota perquè escrigués una notícia favo­ra­ble a uns interes­sos comer­ci­als con­flic­tius. Al cap de pocs dies, la infor­mació publi­cada dei­xava per als par­racs aque­lla empresa. I quan els seus res­pon­sa­bles van pre­gun­tar al peri­o­dista si havia rebut el sobre, ell els va dir que sí, però que no accep­tava inter­ferències en la seva feina. Dels diners, ningú no en va par­lar. Influir en els mit­jans de comu­ni­cació i mani­pu­lar-los són temp­ta­ci­ons tan velles com l’ofici més vell. Per això l’afer Dal­ma­ses té més trans­cendència en la recar­go­lada riva­li­tat política que ens esprem el país i el futur que no pas entre el gremi periodístic, que assu­meix que aquesta càrrega va inclosa en les rela­ci­ons que la feina ens obliga a man­te­nir amb el poder. Una altra cosa és quin preu n’hem de pagar o quina recom­pensa en rebem, peri­o­dis­tes i mit­jans. Per a més infor­mació, vegeu els nome­na­ments de peri­o­dis­tes per a càrrecs de con­fiança política o la relació de sub­ven­ci­ons i ajuts que el govern con­ce­deix als mit­jans.