necessitat de positivitat

Tothom qui hagi tingut la responsabilitat d’educar una persona, ja sigui de manera professional o perquè la vida li ha ofert aquest repte, sap que fer-ho en positiu és molt més eficaç i gratificant. Passar-se el dia assenyalant les errades, renyant, amenaçant amb càstigs o humiliant, no té bons resultats, perquè és perjudicial, genera un clima estressant i bloqueja a qui ha de rebre un missatge motivant i que l’estimuli prou per tenir interès i ganes de fer les coses bé. Què passa si reprens constantment una persona, si li trepitges una vegada i una altra qualsevol iniciativa o qualsevol idea que li passi pel cap? Que li generes un comportament depressiu, apàtic, sense il·lusió i, molt possiblement, amb una càrrega d’agressivitat que d’una manera o d’una altra exterioritzarà en algun moment de la vida.

Una cosa que és senzilla d’entendre si atenem a les relacions que s’estableixen entre docents i alumnes, entre adults i persones a qui educar, es torna més difusa si comparem la relació dels poders amb la ciutadania. La informació que rebem contínuament des de l’àmbit polític i mediàtic està carregada d’agressivitat, de missatges negatius, d’incertesa, d’ombres i d’obscuritat. Sense adonar-nos, el clima que es genera ens va sumint en una apatia col·lectiva, en falta d’energia, interès i ganes d’intentar resoldre alguna d’aquestes coses per nosaltres mateixos. Una tristesa que ho envaeix tot i que acaba destruint comunitats i projectes comuns que mai arriben a ser.

No és casualitat que gairebé tot el bombardeig constant que rebem vagi en aquesta línia: males notícies arreu. Imatges doloroses que se’ns graven a l’ànima, que ens posen als precipicis més vertiginosos de la falta de consciència humana. Una pluja constant i tòxica que ens convida a tancar-nos en nosaltres mateixos, a no confiar en els altres, a tenir por i a desconfiar de tot i de tothom. Trobar informació que ens motivi, que ens ompli de força i energia per tenir idees positives i sobretot referents és més fonamental que mai. I una mostra d’això és el SuncineFest que se celebra aquests dies a Barcelona. La mostra ens ofereix una enorme quantitat de treballs audiovisuals amb imatges meravelloses, amb denúncies contundents i, sobretot, amb propostes i bons exemples. Una alenada d’aire fresc que ningú s’hauria de perdre.