De Salses a Guardamar
Estudiar català al nord
Fa quaranta anys naixien els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà. Avui una (petita) facultat de català – l’IFCT o Institut Franco-Català Transfronterer– continua la tasca a la capital de Catalunya Nord, al si de la UPVD, la Universitat de Perpinyà Via Domícia. No cal dir que això té lloc en un context institucional (francès) hostil i en una situació sociolingüística delicada, però encara hi ha un 80% de nord-catalans favorables a l’ensenyament del català, nord-catalans que en un 20% encara saben parlar la llengua “bé” o “molt bé”, i un fort desig de llengua (tot i el dolor), i un 50% que el comprèn “bé” o “molt bé”. El que més se necessita a Catalunya Nord –militants a banda, que sempre és indispensable per portar la lluita– són estudiants matriculats a la llicenciatura de català de Perpinyà. Estudiants catalanòfons (i que sàpiguen francès) per proveir amb prou candidats els concursos de professorat de l’ensenyament públic: oposicions a les places de mestre bilingüe francès-català i professor de català als instituts. Que s’estengui l’ensenyament en català al nord (de la frontera, no del Pirineu...) depèn de la nostra capacitat (catalans del nord i del sud, i també andorrans, valencians i mallorquins...) de generar prou recursos humans a tot l’espai de la Xarxa Vives d’Universitats; és a dir fer la carrera a Perpinyà. Si cada any se contracten quatre o cinc mestres bilingües, o més (inicialment s’havien proposat fins a una dotzena de places), podrem obrir noves classes bilingües o immersives a Catalunya Nord, i l’administració educativa no podrà pretextar que l’ensenyament en català no interessa i que no hi ha prou professors per estendre les seccions bilingües i immersives. Actualment no arriba al 9% el nombre d’alumnes escolaritzats en català al primari: 2.900 al públic i 850 al privat associatiu immersiu. L’objectiu del futur pla de desenvolupament i generalització de l’ensenyament de i en català en curs de redacció (sota forma d’un conveni entre el Ministeri, la Regió i el Departament portat per l’Oficina pública de la Llengua Catalana) és que totes les famílies que ho vulguin tinguin accés a l’ensenyament en català arreu de Catalunya Nord. Un repte realista amb suport i solidaritat nacional de tot el país.