El gat i la guineu

A les aven­tu­res d’en Pinotxo de Carlo Colladi publi­ca­des l’any 1883, el pro­ta­go­nista enterra tot el seu capi­tal, qua­tre mone­des mal comp­ta­des, al “camp dels mira­cles” per indi­cació de dos pis­pes, el gat i la gui­neu, que li havien asse­gu­rat que es mul­ti­pli­ca­rien com els panys i el pei­xos del mira­cle bíblic. Badoc com ell sol i con­tent com un gínjol, torna al clot més tard, exul­tant i pre­gun­tant-se quants milers de mone­des hau­ran cres­cut on ell només feia una estona n’havia enter­rat qua­tre. El pobre nas llarg des­co­breix que no només no han criat, sinó que aquells dos espa­vi­lats li han pis­pat les qua­tre mone­des que hi havia enter­rat. Fa temps que vaig lle­gir que aquest conte de matriu ita­li­ana, on el fill d’en Gepeto sem­pre torna esqui­lat, és una lliçó per a la bona gent al país dels gats i les gui­neus, lla­dres i men­ti­ders, que ha comès l’error imper­do­na­ble de dei­xar-se robar. I no passa res. Mai no passa res. Pot­ser la pri­mera vegada sigui culpa dels que roben, però quan el roba­tori és estruc­tu­ral, quan gene­ra­ci­ons i gene­ra­ci­ons de bona gent es deixa pren­dre el pèl... i els quar­tos, la bona gent es con­ver­teix en una colla de xais porucs. Les notícies en un estat de lla­dres i sere­nos acos­tu­men a repe­tir-se com si gires­sin en una sínia, i els espec­ta­dors, la bona gent, els xais porucs, encara mani­fes­ten una bar­reja curi­osa de sor­presa, incre­du­li­tat i estu­pe­facció men­tre gats i gui­neus els seguei­xen enta­ba­nant amb una ria­lla de com­plaença. Ara es veu que la justícia britànica s’entreté exa­mi­nant si El Cam­pec­hano té immu­ni­tat al Regne Unit per actes fets abans de la seva ama­nida abdi­cació, en el marc d’una demanda per asset­ja­ment, segui­ment il·legal i difa­mació pre­sen­tada per Corinna Lar­sen que, per si encara hi ha algú que no ho sap, va ser una de les mol­tes amants del Borbó emèrit, una paraula que de manera gro­tesca gats i gui­neus van bui­dar de la seva eti­mo­lo­gia per far­cir-la amb el que més els va con­ve­nir. Em faig creus de com tenen d’entre­tin­guda la bona gent amb les molle­tes de pa men­tre el sis­tema segueix girant sense cap pro­blema i amb la maquinària ben grei­xada i a punt per pas­sar l’hivern i el que con­vin­gui.