SOTA LA CATIFA DE PEGASUS

Des que va sortir a la llum, el govern espanyol ha intentat escombrar Pegasus i el Catalangate –el cas d’espionatge a activistes i polítics independentistes catalans– sota la catifa, però a mesura que passa el temps, queda clar que no hi ha prou estora per a tanta brutícia. La porqueria ha tornat a veure la llum aquesta setmana amb un informe de la comissió de l’Eurocambra que investiga l’ús del programari espia a la Unió Europea. De les 159 pàgines de l’anàlisi, se’n destinen una desena a abordar l’espionatge a l’Estat espanyol. L’informe, preliminar, elaborat per l’eurodiputada neerlandesa i ponent Sophie in ’t Veld, faria enrogir qualsevol que digui defensar l’estat de dret, els drets fonamentals i la democràcia. Al document s’assenyala directament l’executiu estatal com a responsable del Catalangate i, per tant, d’unes pràctiques escandaloses de les quals han estat víctimes, com a mínim, seixanta-cinc persones entre polítics i els seus familiars, activistes o membres d’entitats civils, segons va destapar un informe de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto. Entre els noms, els de Pere Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont, Diana Riba, David Fernàndez o Elisenda Paluzie. El funcionament és relativament senzill: el programari espia els va infectar el telèfon, i Pegasus es va instal·lar als seus dispositius, de manera que, qui els vigilava, va tenir accés a tots els arxius i va poder arribar, fins i tot, a activar la càmera i el micròfon. Una indefensió total.

El Catalangate va esclatar el mes d’abril, quan The New Yorker va publicar l’estudi de Citizen Lab, i, més de mig any després, es manté en la penombra un afer que el govern espanyol s’entesta, sense èxit, a minimitzar. El CNI reconeix haver investigat un total de divuit persones amb autorització judicial amb l’objectiu de conèixer qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, però no se sap ni quan hauria començat l’espionatge ni tampoc qui hauria ordenat la infecció dels dispositius de la resta d’afectats. La ministra de Defensa, Margarita Robles, justifica l’injustificable excusant-se en el procés; la resta de l’executiu es posa de perfil, i el PSOE ha fet pinya amb el PP perquè no es tiri endavant una comissió d’investigació al Congrés que, al Parlament, sí que s’ha creat.

Ara bé, si alguna cosa han demostrat els darrers cinc anys és que l’estàndard democràtic europeu acostuma a ser més elevat que l’espanyol. La investigació avortada a la Carrera de San Jerónimo, l’està abordant el Parlament Europeu. I les conclusions de l’esborrany de l’informe fet públic són demolidores per a Espanya i l’executiu de Pedro Sánchez, a qui, a més, la ponent critica per no facilitar cap tipus d’informació. L’anàlisi d’In ’t Veld constata que està “generalment assumit” que les autoritats espanyoles estan al darrere de l’espionatge a independentistes catalans. I subratlla que “no és possible establir” la suposada amenaça per a la seguretat nacional o per a la integritat de l’Estat que s’invoca des de l’executiu estatal per justificar la utilització de Pegasus. L’espionatge s’hauria produït, segons el document, “en moments de rellevància política”, com processos judicials contra líders independentistes, manifestacions i comunicacions dels exiliats, per exemple, amb els seus advocats.

A Espanya, li dediquen un apartat, com també a Grècia, Xipre, Polònia i Hongria. I no només té el dubtós honor d’aparèixer a l’informe, sinó que s’hi apunta que, probablement, va ser el primer client de la Unió Europea a contractar els serveis del grup tecnològic israelià NSO, l’empresa propietària del programa espia de vigilància. Un programa que només poden comprar els governs, sobre el qual institucions i organitzacions que treballen pels drets humans fa temps que han fet el crit d’alerta i que l’ONU, per exemple, veu com un perill.

L’informe d’In ’t Veld és preliminar, i ara se sotmetrà a esmenes dels diferents grups del Parlament Europeu que, de ben segur, el suavitzaran per fer-lo més digerible per a tothom, Espanya inclosa. L’alerta, però, sobre les males pràctiques i la falta de transparència del govern espanyol ha ressonat forta i clara. I, mal que els pesi, no es pot amagar.