Treva per submissió

Encara bran­da­ven les pal­mes i les bran­ques d’oli­vera al vol­tant dels pro­fe­tes que cele­bra­ven l’abo­lició del delicte de sedició, que la veu de Pilat ja s’esco­lava per la boca de Pedro Sánchez i Nadia Calviño: la reforma legal només pretén con­ci­liar amb la UE un tipus penal que ha que­dat obso­let perquè els seus tri­bu­nals no li dene­guin les extra­di­ci­ons dels inde­pen­den­tis­tes exi­li­ats. I un cop aquí, ja hi haurà jut­ges i fis­cals que ho afi­nin, que la semàntica jurídica ja els dei­xarà mar­ges prou amples. Més clar no ho podien dir, no ho podia expli­car millor el text de la pro­posta que ha pre­sen­tat el govern espa­nyol i amb més rotun­di­tat no ho podien adver­tir Junts, la CUP, Òmnium, l’ANC i altres orga­nit­za­ci­ons soci­als. No es tracta de cap ini­ci­a­tiva per des­ju­di­ci­a­lit­zar la política, sinó d’una estratègia per com­ple­tar-la, per cul­mi­nar la caça i cap­tura dels rebels, tant si encara en que­den alguns a Cata­lu­nya que es pen­sen que els car­rers seran sem­pre seus, com si resis­tei­xen a l’empara de l’exili. I a qui no vegi que no hi haurà treva sense sub­missió, que Santa Llúcia l’empari.