sense corredor

Fa jus­ta­ment un any, vam tenir l’opor­tu­ni­tat d’entre­vis­tar Josep V. Boira, Premi Car­les Rahola d’Assaig per un estudi sobre el cor­re­dor medi­ter­rani, La Via Augusta del segle XXI. Boira explica amb detall els orígens del dis­seny radial d’Espa­nya, nas­cut amb els Bor­bons, here­tat pels engi­nyers libe­rals i assu­mit amb con­vicció per règims i governs de tots els colors. El geògraf valencià des­ta­cava que l’opo­sició a la con­nexió entre Cata­lu­nya i el País Valencià res­po­nia a una con­cepció política cen­tra­lista, molt arre­lada entre l’alt fun­ci­o­na­riat i l’esta­blish­ment de Madrid, però també en alguns polítics de pro­cedències diver­ses, com ara José María Aznar i Josep Bor­rell. Les con­seqüències d’aquesta obce­cació són a bas­ta­ment cone­gu­des.

Aquesta set­mana, l’empre­sa­riat català i valencià s’ha tor­nat a mobi­lit­zar per recla­mar aquesta infra­es­truc­tura estratègica, tant des d’un punt de vista econòmic com ambi­en­tal. És la sisena vegada i és força pro­ba­ble que no sigui la dar­rera. Es van con­cen­trar al Fòrum de Bar­ce­lona i, com si es tractés d’una broma subli­mi­nal, l’Euro­med que els por­tava va arri­bar amb vint minuts de retard. En l’acte, en què els pre­si­dents autonòmics van fer de con­vi­dats de pedra, es va pro­jec­tar un espot en què es podia sen­tir: “Col·lec­ci­ona retards amb el cor­re­dor medi­ter­rani, la infra­es­truc­tura fer­roviària que el nos­tre país fa anys que espera, però que arri­barà per fas­ci­cles. T’agra­da­ria saber quan és el pro­per lliu­ra­ment? A mi també. Ja està bé que ens pren­guin el pèl.” La minis­tra de Trans­ports i Mobi­li­tat, Raquel Sánchez, no va encai­xar gaire bé l’ocurrència i, en la seva inter­venció, va apel·lar al retret habi­tual: “Si podem aban­do­nar la retòrica del vic­ti­misme, si mirem enda­vant som un país amb grans poten­ci­a­li­tats.” Sánchez va con­ver­tir la seva inter­venció en una falca elec­to­ral en des­ta­car els avenços que s’havien produït durant els governs soci­a­lis­tes de torn: “Hem pas­sat d’una exe­cució que el 2018 era del 5%, al 60%; quan vam arri­bar al govern el 2018, més de la mei­tat del cor­re­dor no estava pla­ni­fi­cat. Ara el tenim tot pla­ni­fi­cat i seqüenciat.” I davant la incre­du­li­tat dels empre­sa­ris, va asse­gu­rar que el cor­re­dor no estarà aca­bat fins al 2030. En rea­li­tat, s’han posat al damunt de la taula tan­tes dates que es fa difícil creure en la paraula de la minis­tra, sobre­tot tenint en compte que només hi ha 589 quilòmetres de via en ser­vei, menys de la mei­tat dels pre­vis­tos. El que calen no són pro­me­ses que s’aca­ben incom­plint sinó, sobre­tot, una volun­tat política que no es per­cep enlloc.