Exiliats atrapats

Divendres, el Tribunal General de la UE va examinar la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i aviat se’n sabrà la decisió. També aviat, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, decidirà si avala o denega les credencials dels tres eurodiputats i si confirma o contradiu el sospitós off the record que el diari El Mundo li va robar de la cartera. Passi el que passi en un cas, en l’altre i en tot el que derivi de la reforma dels delictes de sedició i malversació, el futur dels exiliats sembla condemnat a podrir-se als llimbs, en aquesta dimensió perduda que hi ha entre les decisions que prenen les institucions polítiques de la UE, condicionades per la compravenda de favors entre els estats, i el llarg i lent recorregut que permeten les institucions judicials europees. D’una banda, una batalla perduda. De l’altra, victòries morals només accessibles des de l’exili. I al país on tot va començar, una boira espessa ens en separa i ens paralitza enlluernant-nos amb miratges de diàleg i amb cabassos de duros a quatre pessetes.