Exiliats atrapats

Diven­dres, el Tri­bu­nal Gene­ral de la UE va exa­mi­nar la immu­ni­tat par­la­mentària de Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Clara Pon­satí i aviat se’n sabrà la decisió. També aviat, la pre­si­denta del Par­la­ment Euro­peu, Roberta Met­sola, deci­dirà si avala o denega les cre­den­ci­als dels tres euro­di­pu­tats i si con­firma o con­tra­diu el sos­pitós off the record que el diari El Mundo li va robar de la car­tera. Passi el que passi en un cas, en l’altre i en tot el que derivi de la reforma dels delic­tes de sedició i mal­ver­sació, el futur dels exi­li­ats sem­bla con­dem­nat a podrir-se als llimbs, en aquesta dimensió per­duda que hi ha entre les deci­si­ons que pre­nen les ins­ti­tu­ci­ons polítiques de la UE, con­di­ci­o­na­des per la com­pra­venda de favors entre els estats, i el llarg i lent recor­re­gut que per­me­ten les ins­ti­tu­ci­ons judi­ci­als euro­pees. D’una banda, una bata­lla per­duda. De l’altra, victòries morals només acces­si­bles des de l’exili. I al país on tot va començar, una boira espessa ens en separa i ens para­litza enllu­er­nant-nos amb mirat­ges de diàleg i amb cabas­sos de duros a qua­tre pes­se­tes.