VIOLÈNCIA MASCLISTA DE FÀBRICA

La commemoració, un any més, del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones ha tornat a omplir pàgines, debats radiofònics i tertúlies a la televisió sobre la necessitat de posar fi una vegada per totes a aquesta xacra social. Una xacra social que tothom identifica i rebutja, però que lluny d’encongir-se va afegint víctimes a la seva llista. El debat esbiaixat i interessat sobre la nova llei del sí és sí i l’esbudellament públic de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha evidenciat el femer d’uns partits que no dubten a fer ús, i abús, de les millores en l’àmbit social per intentar carregar-se els rivals polítics. El nivell és tan baix que el Congrés ha superat amb escreix el Sálvame de Telecinco pel que fa a insults i atacs gratuïts que després s’intenten resoldre amb unes disculpes de compromís a través de WhatsApp que no es creu ningú. Determinada política ja no resol els problemes de la gent, sinó que els enquista o els tergiversa en benefici propi. La realitat no importa, només els interessos i el poder.

Llavors ens preguntem, astorats, com és possible que apareguin informacions que posen els pèls de punta com la que recull la Creu Roja. L’entitat alerta que augmenta el nombre de joves que neguen l’existència de la violència de gènere i que la consideren un “invent ideològic”. Nois i noies que han interioritzat com a “normals” actituds vinculades a imposar per la força allò que no s’aconsegueix amb el consentiment lliure de l’altra part. D’on prové aquest argument de “l’invent ideològic”? Potser la cantarella repetida fins a la sacietat de determinats partits polítics, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació afins que els fan d’altaveu social, hi té alguna cosa a veure. Que en ple segle XXI diputats de la dreta més rància que cobren un sou públic pagat per tots, i totes, considerin que el millor adjectiu per lloar les qualitats d’una dona és proclamar la seva hombria és de traca i mocador. Malauradament, alguns encara no han baixat dels arbres.