L’acadèmia aragonesa de la llengua

Aragó és un ter­ri­tori lingüísti­ca­ment ric i divers, on con­vi­uen tres llengües: lo cas­tellà, l’ara­gonès i el català. Aques­tes dos últi­mes es par­len –i així estan docu­men­ta­des des de l’edat mit­jana– al nord i a l’oest, res­pec­ti­va­ment.

En l’àmbit polític, cal des­ta­car la Decla­ració de Mequi­nensa (1984), que va ser l’impuls gràcies al qual lo català es va poder començar a apren­dre als estu­dis de les loca­li­tats cata­la­no­par­lants de la Franja. No obs­tant això, al llarg dels anys, des de les ins­ti­tu­ci­ons ara­go­ne­ses, pocs han set los qui han tin­gut la sen­si­bi­li­tat de rei­vin­di­car-lo. Les acci­ons per pro­te­gir la nos­tra llen­gua i ficar en valor el con­junt de les llengües pròpies de la comu­ni­tat han set escas­ses. És més, a vol­tes s’ha anat enrere (podem recor­dar lo ver­gonyós LAPAO-LAPAPYP).

La Llei 3/2013 de les Llengües d’Aragó, va ini­ciar un camí no exempt de polèmiques i difi­cul­tats –segons les parau­les d’Igna­cio López Susín, direc­tor gene­ral de Política Lingüística del govern d’Aragó–, que final­ment va por­tar a la cre­ació de l’Acadèmia Ara­go­nesa de la Llen­gua. Aquesta té les fun­ci­ons d’esta­blir i vet­llar per les nor­mes d’ús cor­recte de l’ara­gonès i del català defen­sant los drets lingüístics dels seus par­lants i asses­so­rant els poders públics i ins­ti­tu­ci­ons sobre aques­tes. Los seus esta­tuts van ser apro­vats el 2018, però fins al juliol de 2021 no van ser nome­nats los pri­mers quinze acadèmics, pro­po­sats per la Uni­ver­si­tat de Sara­gossa i les corts i el govern d’Aragó. Lo pas­sat 15 de novem­bre, a l’Aula Magna del Para­nimf de la Uni­ver­si­tat de Sara­gossa, es va fer l’acte de presa de pos­sessió dels càrrecs elec­tes de l’Ins­ti­tut Ara­gonès del Català i de l’Ins­ti­tut de l’Ara­gonès, agru­pats a dins de l’Acadèmia Ara­go­nesa de la Llen­gua.

Com va mani­fes­tar Javier Giralt, direc­tor de l’IAC, esta ins­ti­tució “neix amb la volun­tat de ser accep­tada pels ara­go­ne­sos i les seues ins­ti­tu­ci­ons soci­als i polítiques”. No és un objec­tiu fàcil. Lo tema de la deno­mi­nació de la nos­tra llen­gua a l’Aragó, històrica­ment ha gene­rat con­flic­tes, i en estos temps actu­als amb una ele­vada tendència a la pola­rit­zació social i política, lo dis­curs incen­di­ari sovint s’impose al dis­curs fona­men­tat, lo diàleg i la ger­ma­nor entre veïns d’una mateixa terra.