Quadrar els comptes

Feia dies que els possibles aliats per aprovar els comptes públics denunciaven la “paràlisi” del govern. Aquesta setmana, però, l’agenda de contactes s’ha accelerat i, com si es tractés de la carta als Reis, els comuns, Junts i el PSC han fet arribar al govern les seves peticions per aprovar els pressupostos. Cadascú amb un protagonisme, uns objectius i unes propostes ben diverses i, en alguns casos, contraposades i difícilment conciliables. Caldrà comprovar, amb els pas dels dies, si és possible quadrar-ho tot i aconseguir el suport més ampli possible.

Anem a pams. Els que semblen més ben situats són els comuns, que ja van aprovar els darrers comptes i que es reserven el paper de socis prioritaris. Segons sembla, amb el grup que lidera Jéssica Albiach hi ha aproximacions en matèria d’habitatge i energia i ja s’ha acordat que la rebaixa del transport públic que depèn de la Generalitat s’allargui durant tot el 2023, que sigui gratuït per als menors de 16 anys i que s’allargui la T-Jove fins als 30, una mesura que, de fet, ja va anunciar el president de la Generalitat durant el debat de política general.

Les negociacions amb els socialistes s’intueixen més complexes. Potser no tan per les distàncies ideològiques com pel pòsit de ressentiment entre ERC i el PSC. Els socialistes han passat, en pocs dies, de ser els pretendents repudiats a convertir-se en els socis preferents. En un primer moment, quan ERC encara es guaria les ferides de la ruptura amb Junts i les mirades es dirigien cap als socialistes, el president del partit, Oriol Junqueras, es va apressar a descartar-los “perquè no estan compromesos amb el final de la repressió” i es va mostrar especialment dolgut perquè fins i tot l’havien aplaudit. Alguns dies després, però, va començar a matisar el missatge i va reclamar als socialistes que fessin passos “per reconciliar-se amb la societat i amb el 80% de catalanes i catalans que estan en contra de la repressió”. No sabem si els passos que reclamava Junqueras s’han fet ni si tenen a veure o no amb la supressió del delicte de sedició que s’està tramitant el Congrés; però la realitat és que en els darrers dies el PSC s’ha convertit en un soci preferent, al costat dels comuns i de JuntsxCat.

Ara, però, han canviat les tornes i és el PSC qui es fa pregar i presenta els comptes com una “escenificació del retrobament” a Catalunya, una oportunitat per teixir unes confiances que ara “no existeixen”. En un primer moment, el líder del PSC, Salvador Illa, havia assegurat que abordarien una negociació en termes “estrictament pressupostaris”, sense barrejar altres carpetes que no s’ajustessin al debat econòmic. Dijous, en una entrevista a TV3, Illa resumia així el seu canvi de rol: “Jo em vaig oferir el 22 d’agost, el meu oferiment no va despertar cap entusiasme en el govern. Després es va trencar el govern, es va dir que no passava res si hi havia una pròrroga pressupostària, fins i tot algú va dir: «És millor una pròrroga que un acord amb els socialistes.» Després ja no era tan dolent enraonar amb els socialistes, i ara sembla que tinguem pressa.”

En aquest estira-i-arronsa entre socialistes i republicans, feia dies que els primers recriminaven que l’executiu no havia facilitat tota la documentació requerida per poder dissenyar les seves propostes, però aquesta setmana ERC ha canviat d’estratègia. D’una banda, ha situat les conselleres de Presidència i d’Economia i Hisenda a primera línia de les negociacions i, de l’altra, ha facilitat “els detalls” dels números, la qual cosa permetrà que els socialistes puguin fer “una anàlisi profunda de les xifres els propers dies i confeccionar la proposta definitiva”, tal com va reconèixer Alícia Romero, la seva portaveu en temes econòmics. Dijous, els socialistes van ser convocats a Palau. La reunió no va durar ni una hora i, segons els socialistes, no va anar bé. Per la seva banda, l’executiu va expressar la seva “sorpresa” perquè els negociadors es presentessin a la trobada a Palau “sense propostes amb concreció pressupostària” i només amb alguns projectes “sense vinculació”, com ara el del Hard Rock. Però des del PSC van replicar que no hi havien anat “amb les mans buides” i que havien plantejat “cinc projectes potents” que sí que tenen incidència en els pressupostos.

El dia abans també es van donar a conèixer les demandes de Junts. I es va fer a través d’un document de deu pàgines amb un considerable nivell de concreció. No és excessivament habitual que un partit situï al damunt de la taula, negre sobre blanc, les seves exigències en un procés de negociació. Però Junts les ha concretat en un document que s’articula al voltant de cinc grans eixos que considera bàsics per “resoldre les dificultats i necessitats” de la ciutadania i fixar les bases per afrontar els reptes de futur i “preparar-nos per avançar cap a l’Estat propi”. Aquestes línies són: el desenvolupament econòmic, els drets i la cohesió social per a l’equitat i la seguretat, l’impuls del català, l’equilibri territorial i l’increment de la sobirania nacional amb la vista posada en la independència. El partit, escaldat per l’acord amb el seu antic soci de govern, també exigeix “garanties i mecanismes”. Des de Junts, que han deixat de ser els socis preferents, es queixen ara que amb ells només s’han mantingut contactes de tipus tècnic, però no trobades amb perfil més polític. La presidenta del partit, Laura Borràs, ha declarat que el que està fent ERC, després d’haver apuntalat els pressupostos de Pedro Sánchez, és “prioritzar” el PSC a Catalunya i, per donar-ne exemple, assegura que amb ells no s’ha anat més enllà de trobades tècniques.

El problema, per a la consellera d’Economia i Hisenda, no només rau en la dificultat d’afegir les demandes dels possibles socis, sinó en el fet que algunes d’aquestes s’intueixen incompatibles amb l’ideari o les propostes d’altres forces que també es troben en plenes converses, sobretot si es tracta de línies vermelles. Una de les més cridaneres és la que proposa revisar progressivament l’impost de successions per bonificar el 99% de les adquisicions a causa de mort en familiars de primer grau. Dit en altres paraules, deixar-lo tal com estava el 2011. Una línia vermella per als comuns i la mateixa ERC. Junts també proposa desencallar i posar en marxa el projecte del Hard Rock de Tarragona, tot i que també ha dit, de totes les maneres possibles, que no hi ha línies vermelles i que, com a mínim per a ells, no existiran obstacles insalvables per al pacte. El PSC, en canvi, ha assegurat que no pensa donar suport a uns comptes que “paralitzin projectes”. Ho va avançar El Periódico i ho va confirmar Salvador Illa en l’entrevista a TV3.

Malgrat l’acceleració de les trobades que s’ha produït durant aquesta setmana, sembla difícil que el debat a la totalitat es pugui substanciar abans de finals d’any, tal com pretenia el govern en un primer moment. Els comuns i els socialistes coincideixen a dir que ara no aniran amb presses, després de setmanes de criticar la lentitud del govern. La líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha assegurat que “és pràcticament inviable que hi hagi acord aquesta setmana”, mentre que la portaveu socialista, Alícia Romero, tampoc ho veu senzill: “El calendari no ens pressiona. Com abans millor, però volem un bon acord.” El problema, però, no només serà complir amb el calendari, sinó aconseguir la quadratura del cercle amb tres socis amb peticions tan diverses i relacions tan complicades.