SALVAR LA LLENGUA

Dijous, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va viat­jar fins a Gine­bra per par­lar de la situ­ació de la llen­gua cata­lana davant el Fòrum sobre Qüesti­ons de les Mino­ries, un òrgan creat pel Con­sell de Drets Humans de l’ONU el 2007 com a pla­ta­forma de defensa de temes que afec­tin les mino­ries naci­o­nals, reli­gi­o­ses i lingüísti­ques. Pere Ara­gonès va denun­ciar el procés “d’assi­mi­lació naci­o­nal, cul­tu­ral i lingüística” del govern espa­nyol. Al llarg de la seva història, la llen­gua cata­lana ha hagut de fer front a tres estats que si bé han tin­gut estratègies diver­ses han com­par­tit el mateix objec­tiu de liqui­dar les llengües mino­ritàries i impo­sar-ne una de comuna, ja es digui cas­tellà, francès o italià.

Bona part dels mals venen de fora, és cert, però també hi ha fac­tors endògens, que depe­nen de nosal­tres, des de legis­lar bé en un tema clau com l’audi­o­vi­sual fins a blin­dar real­ment la immersió a l’escola. Aquest dimarts, en un acte a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, el mateix Ara­gonès va reconèixer: “Durant massa temps no hem pres­tat prou atenció a l’estat de la llen­gua”, una esmena a la tota­li­tat als governs dels dar­rers anys, lide­rats per diver­sos par­tits polítics. Fa anys que els indi­ca­dors posa­ven de mani­fest un dete­ri­o­ra­ment alar­mant, amb un des­cens del nom­bre de par­lants habi­tu­als i una irre­llevància pre­o­cu­pant en deter­mi­nats àmbits, com ara les pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als o els jut­jats. Però també cal tenir en compte un símptoma difícil­ment quan­ti­fi­ca­ble però igual­ment pre­o­cu­pant: l’empo­bri­ment pro­gres­siu de la llen­gua que par­lem o escri­vim, que perd regis­tres i mots pro­pis i en man­lleva d’altres llengües.

Les dades, doncs, no con­vi­den a l’opti­misme, però no deixa de ser un ele­ment impres­cin­di­ble que tots ple­gats, des del govern fins a la ciu­ta­da­nia, pren­guem consciència de la situ­ació en què es troba la llen­gua cata­lana i de la neces­si­tat de rever­tir-la al més aviat pos­si­ble. De moment, el govern ha començat a fer els deu­res: està impul­sant el Pacte Naci­o­nal per la Llen­gua, que hau­ria de refer­mar els con­sen­sos al vol­tant del català i fixar un full de ruta com­par­tit per la majo­ria de la soci­e­tat, i aquesta mateixa set­mana ha anun­ciat cent mesu­res per rever­tir la situ­ació de l’ús social de la llen­gua, per bé que una bona part d’aques­tes mesu­res ja es duien a terme. Ara ens toca vet­llar perquè siguin real­ment efec­ti­ves, i a la ciu­ta­da­nia ens toca assu­mir el nos­tre paper, con­ver­tint-nos en agents actius en defensa de la llen­gua, fent que esde­vin­gui un ins­tru­ment impres­cin­di­ble de la nos­tra vida quo­ti­di­ana.