Vaga mèdica, país fallit

No interpretin malament el títol. No vol acusar els metges de posar el país en fallida per la vaga del 25 i el 26 de gener, sinó reflexionar sobre l’origen dels problemes de la sanitat pública de Catalunya. Qui dissenya el sistema i les seves prestacions no és conscient que tot allò que vol posar a la pràctica no ho pot pagar. I qui cregui el contrari, que no ho pregunti al Departament de Salut, sinó al Departament d’Economia. I que no ho pregunti només als càrrecs polítics (que miren de conservar la cadira i l’harmonia del govern), sinó sobretot als càrrecs tècnics. Això vol dir que hem de renunciar a tenir un sistema de salut com el que tenim o millor? Rotundament, no. Com finançar-lo, doncs? Ofegats com ara, impossible. Tornant-lo a les mans de l’Estat perquè el sotmeti a un règim tan eficient com el de Renfe, segur que tampoc. I per fer-ne bandera com a estructura d’estat que fa el nostre model de societat millor i més avançat, cal que els metges també posin els seus bisturís en la resecció definitiva del tumor que no només ofega la sanitat catalana, sinó tot el país.