Tribuna republicana
El cronòmetre de les municipals
El 2023 s’acosta amb una cita encerclada amb fluorescent al calendari: 28 de maig. Quan falta menys de mig any per a les eleccions municipals, les sales de màquines dels partits treballen a tot gas des de fa temps per preparar la contesa electoral, confirmen els candidats i s’afanyen a tancar llistes i programes per encarar una llarguíssima campanya que, oficialment, començarà la mitjanit del 12 de maig. Els de la primavera són els primers comicis d’ençà de les catalanes del febrer del 2021, i arribaran fortament impactats pels darrers sotracs soferts en la política nacional, entre els quals, la sortida de Junts per Catalunya del govern compartit amb ERC i, com a conseqüència, la desfeta de la majoria del 52% i un cert enfrontament dins del món independentista. Les eleccions, però, també se celebraran en el que sembla la lenta sortida de la pandèmia i sota els efectes de la crisi energètica i d’una inflació en augment arran de la guerra d’Ucraïna, amb el conseqüent increment de les factures i l’afectació a les butxaques de tots els ciuadans.
Els partits ho saben: la dinàmica local de les eleccions no estalviarà, en cap cas, lectures en clau nacional dels resultats. El 28-M és el primer examen a les urnes d’ençà del trencament de l’executiu independentista d’Esquerra i Junts i aportarà dades per avaluar la decisió presa per la militància dels de JuntsxCat. Els comicis certificaran, a més, si es manté la correlació de forces sorgida del 2019. El maig d’ara fa tres anys, els d’Oriol Junqueras van fer el sorpasso, i Esquerra es va confirmar com a primera força municipal a Catalunya (tret del 1979, el podi sempre havia estat per a CiU), amb un 23,53% dels vots i més de 3.100 electes al país. Junts quedava en segona posició, seguida del PSC, les candidatures independents, la CUP, En Comú Guanyem, Ciutadans i el PP. La cita del 28 mesurarà les forces de les forces. I això en un moment en què les enquestes assenyalen una tendència lleugerament a l’alça d’ERC, però també del PSC i el PP. Ho indicava el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, el CEO, que també assenyalava una caiguda sostinguda de Junts i Ciutadans. El resultat dels taronges, amb una sagnant crisi interna oberta després d’haver anat desapareixent de cambres i institucions a l’Estat elecció rere elecció, serà una altra de les incògnites que es resoldran a la primavera. Això en un moment en què el número dos dels d’Inés Arrimadas, Edmundo Bal, aspira a prendre el control de la formació a la presidenta. El partit de Jordi Turull i Laura Borràs, per la seva banda, batalla per candidats i drets electorals amb el PDeCAT després que es presentessin en coalició a les últimes eleccions municipals. El PSC i el PP, mentrestant, encaren la contesa amb més tranquil·litat, esperant recollir els fruits, respectivament, de la gestió del govern espanyol de Pedro Sánchez i del renovat lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Se n’haurà de veure els efectes en una convocatòria municipal, en què, en molts casos, les persones poden pesar més que les sigles.
Les municipals són, probablement, un dels moments en què més es posa de relleu la diversitat del nostre país. El 2019, per exemple, a més d’un centenar de pobles, la majoria de menys o al voltant de 1.000 habitants, ja es coneixia qui seria l’alcalde abans de les eleccions perquè hi concorria una única llista. Era el cas de Verges o d’Os de Balaguer. Aquesta realitat de les localitats petites, però, conviu amb la de les grans ciutats. Són, en realitat, 947 pugnes municipals. I, entre aquestes 947 pugnes, destaca la de la capital catalana. A Barcelona, Ada Colau es presenta per tercera i última vegada amb la voluntat de retenir el govern municipal, tal com ho va fer el 2019, en aquell cas gràcies al suport de Manuel Valls. Colau se les haurà amb Ernest Maragall (ERC), guanyador dels últims comicis; Jaume Collboni (PSC), i amb tota probabilitat amb l’exalcalde Xavier Trias com a cap de llista per Junts. Trias encara no ha fet un pas que, si es confirmés, podria sacsejar el panorama de la capital catalana. És probable que anunciï la seva candidatura abans de Nadal. El cronòmetre per a les municipals està en marxa.
