Les palanques del diputat

Fa alguns dies, Gabriel Rufián va anar al programa Parlamento, de Radio Nacional de España. Cada vegada que obre la boca o mou els dits per fer alguna piulada, el diputat d’ERC ofereix un titular, i no resulta gens estrany que sigui cobejat per bona part dels mitjans de comunicació. A ell també li agrada, i més ara que es postula per ocupar l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet. En l’entrevista en qüestió, va resseguir l’actualitat política i, lògicament, es va referir a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, que van comptar amb els vots d’ERC, tot i que no eren aritmèticament imprescindibles. Rufián va deixar anar unes paraules poc amistoses cap al seu soci a Madrid i va assegurar: “Tant de bo ens poguéssim asseure amb el PSOE o amb el govern espanyol, però és que ens maregen o fins i tot ens menteixen.” El diputat, que és un perico declarat, no va tenir manies a utilitzar el recurs financer que ha popularitzat el president del Barça per explicar quina estratègia es veuen forçats a utilitzar en les negociacions amb el PSOE: “Aleshores, desgraciadament, en molts casos hem de fer servir palanques de força perquè el PSOE es mogui en compromisos que, de fet, són seus.” Rufián va recordar que el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, s’havia “compromès fa alguns anys, quan ja era president, a derogar el delicte de sedició i estava a punt d’acabar la legislatura i no ho feia”. I que va ser aleshores quan van recórrer a la palanca del pressupost per forçar el PSOE a derogar el delicte de sedició.

Les paraules de Rufián van provocar un incendi immediat, tot i que des del PSOE es van apressar a desmentir-les i ell mateix va intentar matisar-les. El vicesecretari de Ciutadans, Edmundo Bal, va agrair al diputat d’ERC “la seva claredat i sinceritat”, mentre que la portaveu del Partit Popular al Congrés, molt menys irònica, va afirmar que les paraules de Rufian confirmaven “el preu que tenien els PGE, els pressupostos de la sedició i de la impunitat per a aquells que van voler trencar l’ordre constitucional, que van ser condemnats pel Tribunal Suprem o que estan fugits pendents de ser jutjats per aquells fets”. Cuca Gamarra va afegir: “Estem davant dels pressupostos a què Sánchez va posar preu, la igualtat dels espanyols davant la llei.” Des del govern espanyol, l’encarregada de respondre el missatge enverinat del diputat d’ERC va ser la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va assegurar que Rufián “es troba en la seva particular campanya electoral” i que les seves paraules només s’expliquen en aquest context. I, per tal de tranquil·litzar els seus votants, va assegurar que “Espanya està absolutament protegida” perquè és “un país molt gran i orgullós i està protegit pel marc de la Constitució”. Les paraules de Rufián, com qui no vol la cosa, van arribar pocs dies abans del Dia de la Constitució i es van convertir en la seva particular contribució al debat que es produeix durant aquella jornada.

Mentre a Madrid Rufián donava detalls sobre l’estratègia negociadora que segueix amb el PSOE, a Barcelona el govern intenta utilitzar altres “palanques” per intentar aprovar els pressupostos de l’any vinent. Dilluns, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afegir un argument de pes damunt la taula per aconseguir els vots del socialistes, els juntaires i els comuns. El govern es va fotografiar amb les patronals Foment del Treball i Pimec i els sindicats CCOO i UGT per presentar una proposta d’acord de mesures per pal·liar els efectes de l’actual conjuntura econòmica i per impulsar la transformació del model productiu en el marc dels nous comptes. Les patronals, els sindicats i les entitats socials no només es van fer la foto amb el govern, sinó que van aprofitar l’avinentesa per reclamar “responsabilitat i celeritat” per aprovar els pressupostos. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va assegurar que a la patronal catalana li semblava una gran “immoralitat i irresponsabilitat” una pròrroga pressupostària i va fer una crida a les forces polítiques perquè es posin d’acord. Per la seva banda, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, va reclamar la màxima celeritat possible perquè “cada dia sense pressupostos és un dia en què es perd la possibilitat de crear llocs de treball i de generar riquesa”. La presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina, encara va anar més enllà i va trametre una carta als grups polítics del PSC, Junts i els comuns perquè donin suport als comptes públics: “No hi ha cap raó justificable per no pactar un nou pressupost i no aprofitar aquesta oportunitat d’adaptar la despesa social.” Alsina va afegir que aquesta és l’única manera de fer efectiu l’increment del 8% de l’indicador que dona accés a prestacions socials i que no es revisava des del 2010.

Si fem cas a les declaracions dels negociadors, el cop de mà dels agents socials no ha resultat excessivament efectiu, i tant el PSC com Junts han deixat clar que les negociacions seran lentes. El portaveu de Junts, Josep Rius, va assegurar en la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiva del partit que “les discrepàncies encara són importants” i va retreure al govern que s’hi ha posat tard, actuant “com si tingués la majoria quan només té trenta-tres diputats”. Per tal de prémer l’accelerador, des de Junts es demana fer reunions sectorials, de diferents aspectes que han incorporat a la seva proposta. En la mateixa línia del PSC, Junts ha situat el projecte de Hard Rock com a essencial i ha assegurat que és “perfectament compatible amb la sostenibilitat”. Paradoxalment, doncs, entre els temes que poden generar més debat n’hi ha que no tenen res a veure amb els comptes públics, sinó més aviat amb les prioritats estratègiques del govern. Dimarts, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va assegurar que el projecte no seria “ni un escull ni una línia vermella per als pressupostos”, i va garantir que es farien “tots els plans urbanístics i informes favorables”, així com les “modificacions necessàries” per tirar endavant el projecte. El problema, però, no rau tant en la disposició del govern, sinó en el fet que es tracta d’una “línia vermella” per a un dels partits amb què es negocien els pressupostos, concretament En Comú Podem.