EL BANC DE PROVES

Fa anys que el Tribunal Constitucional i, per extensió, tots els aparells judicials de l’Estat, exerceixen de contrapoder per intentar aturar qualsevol proposta o debat que sorgeixi de Catalunya. El 21 de maig passat, des de La República vam dedicar un dossier a resseguir aquesta anomalia democràtica, amb exemples que anaven des de la sentència que retallava l’Estatut votat per la ciutadania fins a la persecució dels presidents del Parlament Carme Forcadell i Roger Torrent –i les meses respectives– per permetre debats parlamentaris o l’intent d’incidir en les hores de castellà a l’escola, l’oci nocturn o tants d’altres temes que afecten la nostra vida quotidiana. El jutges s’erigeixen en actors de la vida política, talment com ho feien els militars durant els segles XIX i XX. I no només ho fan, sinó que, a més, se’n vanten. Abans de dimitir com a president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes va deixar anar, davant del rei espanyol: “L’acció política necessita, de vegades, l’adopció de mesures excepcionals per solucionar, o mitigar, si més no, alguns dels greus problemes que afligeixen la nostra nació, en especial els de natura territorial.” Més clar, l’aigua.

En qualsevol cas, mentre això succeïa al nostre país, els líders i partits espanyols aplaudien o mantenien un silenci còmplice. Dos dies abans de les eleccions del 26-M, quan es van suspendre els diputats presos, Iñigo Errejón, un dels teòrics representants de la nova esquerra, deixava anar que el tema “l’agafava una mica lluny”. Ara, des del seu escó, demana que “ningú oblidi que la sobirania popular resideix exclusivament aquí i no en cap altra sala”.

L’episodi que es va viure dijous al Congrés és una prova que la dreta està disposada a utilitzar tots els mecanismes al seu abast per aturar qualsevol reforma, però també és una mostra més de la precarietat de la democràcia espanyola, que fa aigües per tot arreu, ja sigui en allò que fa referència a la impunitat de l’excap de l’Estat o a la intromissió del poder judicial. Des de l’exterior, els ho han advertit un munt de vegades, o bé amb informes d’Amnistia Internacional o bé amb sentències de qualsevol tribunal regional, però mentre tot es limitava al nostre país, molts polítics espanyols es pensaven que el tema els agafava lluny o, senzillament, ja els anava bé perquè els permetia aturar les aspiracions catalanes. Ara, però, s’han adonat, ves per on, que el problema el tenen ells i que nosaltres només hem estat, com afirmava el president de la Generalitat, el “banc de proves”.