Al mig, com el dijous

La gran­di­loqüència de l’oratòria par­la­mentària i la fam dels mit­jans de comu­ni­cació ens han pre­sen­tat com a greu crisi ins­ti­tu­ci­o­nal la dis­puta entre el govern espa­nyol i el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Tot ple­gat, però, és poca cosa més que una bara­lla entre el PSOE i el PP per acti­var o desac­ti­var el canvi de majo­ries al tri­bu­nal i a les cam­bres legis­la­ti­ves. És molt dubtós que la reforma que el PSOE vol impul­sar per resol­dre el con­flicte vagi enca­mi­nada a dero­gar la Llei Orgànica 15/2015, que va ator­gar al TC com­petències exe­cu­ti­ves i san­ci­o­na­do­res pròpies d’un tri­bu­nal de justícia ordinària arran dels esde­ve­ni­ments polítics de Cata­lu­nya, o que pre­ten­gui refun­dar-lo com un ens més propi d’una soci­e­tat democràtica avançada. L’1-O els cou a tots com una mata d’orti­gues a les cal­ces, i el TC els és impres­cin­di­ble: el PP el neces­sita per atu­rar els inde­pen­den­tis­tes i un PSOE a qui els veu venut, i els soci­a­lis­tes es van­ten d’haver-nos paci­fi­cat amb l’ajut del tri­bu­nal. Què voleu que hi fem aquí, al mig, com el dijous, en comp­tes de fugir-ne?