Assaltar les institucions

Governar tant quan guanyes com quan perds les eleccions. L’esbroncada i l’amenaça dins i fora dels hemicicles per provocar un clima irrespirable en els cercles polítics i d’influència social, que sempre acaba impregnant amb més o menys intensitat les capes més impermeables al debat polític. El qüestionament de la legitimitat institucional dels que han estat elegits en eleccions lliures. Que es veti des del Tribunal Constitucional una votació al Senat per impedir la renovació del mateix Tribunal Constitucional caducat des de fa quatre anys i amb membres que haurien d’abstenir-se de prendre decisions hauria de fer actuar les instàncies europees més enllà d’accions declaratives innòcues. Ser jutge i part, àrbitre parcial, sent manats i manant altres poders i que no passi res. Com quan el portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó va dir en un whatsapp privat que es va acabar filtrant que el pacte (finalment frustrat) entre el PP i el PSOE per renovar el CGPJ i posar-hi Marchena de president permetria “al PP controlar desde detrás el Tribunal Suprem”, en especial la sala penal. Que no va passar res que no interessés als que volen governar tant quan guanyen com quan perden.

La deriva no és d’ara, ni ha sorgit espontàniament. I s’aprofita de manera oportunista de situacions econòmiques complicades per a molta gent, que empitjoraran en els pròxims mesos. Dificultar el debat i l’execució de decisions polítiques legítimes, justificar i disfressar l’incompliment dels acords i així, pas a pas, a poc a poc, fins a subvertir la democràcia i acabar desmuntant-la capa a capa, baula a baula posant-te la defensa de la “democràcia plena” a la boca. Com se n’ha dit, d’això, quan ha succeït en altres latituds o altres temps? El trumpisme ha trobat maneres d’estendre’s més enllà de les seves fronteres i ha trobat arrels i esqueixos antidemocràtics a Espanya (i excuses) per regar-lo i fer-lo créixer. El que està succeint els darrers anys amb la (no) separació de poders i la judicialització i la mediatització de la política no ha arribat encara al punt àlgid amb el que ha passat aquests dies a les corts de l’Estat. I la polarització política amb ànim que sigui social anirà in crescendo fins almenys a la fi del cicle electoral que ha d’acabar amb eleccions generals. Calcem-nos, i actuem.