Opinió

Escala de grisos

ENYORANT LA FOSCOR

La contaminació
lumínica afecta la salut de les persones.
I això és vàlid per a totes les èpoques de l’any

Un dels exces­sos que tenim més inte­ri­o­rit­zats i assu­mits de l’època nada­lenca és el lumínic. És fàcil que­dar hip­no­tit­zats per la bri­llan­tor de les llums que omplen car­rers i apa­ra­dors, un cant de sirena visual que atrau irre­me­ia­ble­ment cap al con­su­misme. Sabem que la but­xaca se’n res­sen­tirà, però la llu­mi­no­si­tat i bri­llan­tor és l’ambi­ent espe­rat d’aquesta època de l’any i, vul­guem o no, trans­met una sen­sació de fami­li­a­ri­tat, encara que sigui com­ple­ta­ment arti­fi­cial. És com si en alguna part del nos­tre cer­vell recu­peréssim la segu­re­tat de les fogue­res que aple­ga­ven els nos­tres ances­tres i amb les quals es pro­te­gien les fre­des i llar­gues nits d’hivern. Però una cosa és la cali­desa d’un foc i l’altra l’orgia lumínica en què s’han con­ver­tit les ciu­tats actu­als, una orgia que arriba al clímax pre­ci­sa­ment aquest dies. A part de la des­pesa energètica que com­porta (i que dol en moments de crisi), hauríem de recor­dar que la con­ta­mi­nació lumínica també afecta la salut de les per­so­nes. I això és vàlid per a totes les èpoques de l’any.

És evi­dent que l’enllu­me­nat públic ha estat un dels grans avenços de la soci­e­tat moderna. Ja té més de dos-cents anys d’història: el pri­mer car­rer es va il·lumi­nar a Lon­dres, amb una làmpada de gas, el 1808. A l’Estat espa­nyol, Bar­ce­lona va ser la ciu­tat pio­nera, el 1826, amb els pri­mers fanals ins­tal·lats, també de gas, a les ins­tal·laci­ons de la Junta de Comerç. L’èxit d’aquesta mesura va ser tan impor­tant que dues dècades després la ciu­tat inau­gu­rava els pri­mers fanals públics. Bar­ce­lona, curi­o­sa­ment, va tenir abans una xarxa de gas que d’aigua cor­rent. Ante­ri­or­ment, en alguns car­rers i pla­ces ja s’uti­lit­za­ven tor­xes i làmpa­des d’oli, però va ser a par­tir d’aquells pri­mers fanals que la sen­sació de segu­re­tat va aug­men­tar nota­ble­ment als car­rers.

Amb els pas del temps arri­ba­ria l’elec­tri­ci­tat, i la il·lumi­nació dei­xa­ria de ser sobre­tot una mesura de segu­re­tat per con­ver­tir-se també en un ele­ment atrac­tiu en apa­ra­dors i tota mena d’esta­bli­ments (la llum ver­me­lla asso­ci­ada als prostíbuls, la creu verda a les farmàcies...) Les ciu­tats, car­rers i edi­fi­cis s’han tor­nat tan bri­llants que des dels anys cin­quanta del segle pas­sat ja es parla de con­ta­mi­nació lumínica, i des dels anys vui­tanta s’ha anat inten­si­fi­cant la recerca sobre els efec­tes que pro­voca. Un dels estu­dis més recents, fet a la Xina i ava­lat per la comu­ni­tat científica inter­na­ci­o­nal, mos­tra una relació molt estreta entre el risc de patir dia­be­tis i l’expo­sició a la llum arti­fi­cial durant la nit. També se sap que la il·lumi­nació arti­fi­cial té impacte en la bio­di­ver­si­tat i, com és evi­dent, per­ju­dica l’obser­vació astronòmica. Però, per desgràcia, encara no hi ha un con­sens clar sobre què con­si­de­rar con­ta­mi­nació lumínica. Per als més res­tric­tius és qual­se­vol font de llum arti­fi­cial a la nit. Per als que ho són menys, només la llum inne­cessària i pres­cin­di­ble. El debat està obert.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.