Anar a plegar Cap d’any

Lo rader dia de l’any és, pels adults, un dia per fer balanç de l’any que dixam enrere, de pen­sar en los propòsits del que vindrà, de fer sopars, estar de festa... Però paral·lela­ment a tot això, al poble de Nonasp, los xiquets i xique­tes tenen una tra­dició molt espe­cial lo dia 31 de desem­bre: anar a ple­gar cap d’any.

No sabem d’on ve ni quan es va començar a fer, però, a prin­ci­pis dels anys vui­tanta del segle XX, es van arre­ple­gar tes­ti­mo­nis de nonas­pins octo­ge­na­ris que expli­ca­ven que, quan eren petits, ja ana­ven a ple­gar cap d’any, igual que ho havien fet anys enrere sons pares. Con­ta­ven que, quan se començave a fer de nit, podien veure’s vol­tant pel poble gru­pets de xiquets i xique­tes en sena­lles, que ana­ven per les cases. Pri­mer a les cases que tenien con­fiança: parents, amics, veïns... i els més deci­dits a qual­se­vol casa pro­va­ven sort.

Després de picar a la porta cri­dant: “Tia!”, la per­sona de la casa pre­gun­tave: “Qui és?”, i ells con­tes­ta­ven: “Venim a ple­gar cap d’any i si no mos donau res us pren­drem la clau del pany.” La dona, que ja tenie alguna cosa pre­pa­rada (un gra­pat de figues seques o arme­lles, una bar­reta de guir­latxe...), bai­xave a baix per donar-ho als xiquets. Tot seguit ells con­tes­ta­ven: “Aquí està el rei petit, que per una boti­farra ballarà tota la nit; aquí està el rei gran, que per una boti­farra ballarà tot l’any.” I després de donar les gràcies, se n’ana­ven a con­ti­nuar lo recor­re­gut en la bossa una mica més plena i més con­tents que un gínjol.

En aquells temps, les por­tes de les cases eren més grans que les d’avui en dia perquè per elles, a més de les per­so­nes, hi havien de pas­sar los ani­mals de llau­rança per dixar-los a l’esta­ble. Estes por­tes s’aurien per mig d’un pica­port i sol tenien una clau, feta pel fer­rer del poble, que sem­pre estave ficada al pany. Això mos per­met enten­dre lo sen­tit de la pri­mera estrofa, que fa referència a “us pren­drem la clau del pany”.

Esta tra­dició ha arri­bat als nos­tres dies, i avui al tard podrem veure alguns xiquets del poble anant a ple­gar cap d’any igual d’il·lusi­o­nats que ho van fer els que els van pre­ce­dir. Qui tornés a ser petit per anar a ple­gar cap d’any!