23 desitjos

La pri­mera set­mana de gener, coin­ci­dint amb l’inici del nou any, vaig escriure en aquest espai el que tinc per cos­tum de fer amb una bona amiga: un decàleg de bons propòsits. I com que tinc la sort de poder com­par­tir amb tots vosal­tres aquest cap de set­mana que cavalca entre el 2022 i el 2023, inten­taré enu­me­rar els 23 desit­jos que m’agra­da­ria que es com­plis­sin durant els pròxims 365 dies. Segur que algu­nes d’aques­tes inten­ci­ons no arri­ba­ran a bon port, però espe­rem que d’altres es facin rea­li­tat.

Pri­mer: Que es pugui con­tro­lar la inflació. Perquè la pujada dels preus de l’ener­gia, els com­bus­ti­bles, les matèries pri­me­res, els cere­als i altres ali­ments o pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat ha per­ju­di­cat, sobre­tot, les clas­ses més bai­xes i tre­ba­lla­do­res. Per tant, és neces­sari rever­tir aquesta situ­ació perquè mol­tes famílies vul­ne­ra­bles no per­din més benes­tar.

Segon: Que els repre­sen­tants polítics siguin capaços de tre­ba­llar amb hones­te­dat per afron­tar un any far­cit de con­te­ses elec­to­rals. És impres­cin­di­ble que tot­hom defensi els seus interes­sos, del tot legítims, i la seva posició ideològica amb res­pecte cap a la resta de for­ces.

Ter­cer: Que tots pren­guem consciència de les mesu­res que poden fer dis­mi­nuir els efec­tes del canvi climàtic. Perquè ni els grans estats ni les grans cor­po­ra­ci­ons són capaços d’esta­blir mesu­res con­tun­dents per reduir les emis­si­ons de CO2 que podrien fre­nar l’escal­fa­ment glo­bal. I això depèn d’incre­men­tar l’ús de les ener­gies reno­va­bles, estal­viar aigua o uti­lit­zar més sovint el trans­port públic. Qual­se­vol gest pot ser sig­ni­fi­ca­tiu.

Quart: Que els nos­tres mes­tres i pro­fes­sors tin­guin el reco­nei­xe­ment social que merei­xen. Cal des­ta­car el seu com­promís amb l’edu­cació dels infants i ado­les­cents i la seva tasca per poten­ciar les habi­li­tats de cada alumne perquè esde­vin­guin per­so­nes autònomes, res­pon­sa­bles i crítiques.

Cinquè: Que com­prem pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat. És la manera de garan­tir el futur dels nos­tres agri­cul­tors i rama­ders. Ells ens apor­ten el bé més pre­uat: l’ali­ment.

Sisè: Que pen­sem en les neces­si­tats del nos­tre sis­tema sani­tari. Els pro­fes­si­o­nals han de poder dis­po­sar dels recur­sos que els per­me­ten tre­ba­llar amb bones con­di­ci­ons i aten­dre’ns amb qua­li­tat i temps quan la salut ens fa la guitza.

Setè: Que erra­di­quem, d’una vegada per totes, les violències mas­clis­tes. I posem fi a les dis­cri­mi­na­ci­ons i desi­gual­tats con­tra les dones.

Vuitè: Que aban­do­nem la pressió estètica i altres tipus de pres­si­ons i cànons soci­als que només gene­ren frus­tra­ci­ons, inco­mo­di­tats i per­ju­di­cis. Cal que tot­hom apren­gui a esti­mar la diver­si­tat.

Novè: Que posem fi a les guer­res i la violència. Els con­flic­tes pro­vo­quen més divi­si­ons i fric­ci­ons i, per tant, cal tei­xir acords polítics i cal poten­ciar estratègies que per­me­tin arri­bar a con­sen­sos.

Desè: Que la lluita anti­fei­xista sigui la lluita de tots els demòcra­tes.

Onzè: Que s’inver­teixi en ciència, inno­vació i tec­no­lo­gia. Una nació avança quan exis­tei­xen pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment, opor­tu­ni­tats i llocs de tre­ball atrac­tius per als inves­ti­ga­dors. Rete­nim el nos­tre talent.

Dotzè: Que la cul­tura tin­gui les par­ti­des pres­su­postàries que li per­me­trien fer créixer o aju­dar un dels sec­tors sem­pre més cas­ti­gats, mal­grat ser essen­cial per a la nos­tra llen­gua, les nos­tres poten­ci­a­li­tats artísti­ques, cine­ma­togràfiques o literàries.

Tretzè: Que el peri­o­disme con­tinuï fent la funció social que li per­toca. Que la per­sistència i per­se­ve­rança siguin els valors que ens defi­nei­xin. Que bus­quem històries i les expli­quem amb clare­dat i con­cisió.

Catorzè: Que gau­dim de les esto­nes amb la família o els amics. En un món de pres­ses, valo­rem el temps que com­par­tim amb les per­so­nes que esti­mem. Amb les que podem riure i plo­rar, amb les que comen­tem les nove­tats més ale­gres o les deci­si­ons més con­tro­ver­ti­des.

Quinzè: Que no ens faci por exte­ri­o­rit­zar les nos­tres debi­li­tats, límits o fra­cas­sos. Que enten­guem que l’èxit sem­pre és rela­tiu i que depèn de les nos­tres auto­e­xigències.

Setzè: Que siguem capaços d’il·lusi­o­nar-nos davant nous rep­tes pro­fes­si­o­nals i, alhora, man­tin­guem interès i pre­dis­po­sició per tots aquells que ens acom­pa­nyen any rere any.

Dis­setè: Que cui­dem la gent gran i com­pren­guem les seves neces­si­tats. I això sig­ni­fica escol­tar-la i fer-la partícip. Que els anys siguin sem­pre sinònim d’experiència i que aquesta es tin­gui en compte.

Divuitè: Que la lec­tura de lli­bres en català ens faci una mica més lliu­res. I que això no sigui un tòpic, sinó un desig que volem tan­gi­ble i real.

Dinovè: Que siguem crítics davant les deci­si­ons polítiques o soci­als que no ens con­ven­cen. Sense com­ple­xos ni recels.

Vintè: Que siguem capaços d’afron­tar amb sere­ni­tat les situ­a­ci­ons ines­pe­ra­des, no desit­ja­des o injus­tes que, de vega­des, apa­rei­xen i cap­gi­ren la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat.

Vint-i-unè: Que sem­pre ens acom­pa­nyi una acti­tud opti­mista i tenaç.

Vint-i-dosè: Carpe diem. Que gau­dim inten­sa­ment de cada moment.

Vint-i-tresè: Que tin­guem un feliç 2023, esti­mats lec­tors!