EL DILEMA DEL GOVERN

Quan es va donar a conèixer l’acord amb els comuns per aprovar el pressupost de la Generalitat, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va assegurar que no hi havia “cap raó tècnica ni de tempos” perquè el suport no es pogués ampliar. Però han passat els dies i, pel que sembla, l’estratègia de pressió no ha donat el resultat esperat; i més aviat sembla que des d’aleshores les posicions s’han enrocat o allunyat definitivament.

Aquesta setmana, per donar-ne exemple, el PSC ha donat a conèixer un document de 26 pàgines amb totes les peticions que considera que han d’incloure els comptes si Pere Aragonès vol el seu suport. L’exposició d’un document tan detallat ja és, al marge dels temes que conté, una declaració de principis. Difícilment s’exposen les exigències quan hom intueix que haurà de rebaixar-les i haurà d’exposar, d’aquesta manera, la seva debilitat. Entre aquestes n’hi ha algunes que xoquen frontalment amb allò que ha defensat el partit del govern, com ara l’ampliació de l’aeroport i el quart cinturó. Els socialistes, en plena precampanya per les municipals, també han volgut posar sobre la taula el seu particular memorial de greuges de Barcelona, en el qual hi ha 1.000 milions d’euros per compensar el deute amb la capital catalana, 600 mossos més, la transferència de la Generalitat a l’Ajuntament de 20 milions d’euros per a l’impuls de polítiques de promoció internacional i la construcció de 1.000 habitatges públics. Com es pot comprovar, es tracta d’una carta als Reis republicans que sembla més pensada per marcar perfil propi abans d’engegar-ho tot a dida que no pas per afavorir realment l’aprovació dels comptes públics.

Sense gaires novetats en el cas de Junts (que fa dies que va exposar les seves condicions), l’escenari hauria de canviar de manera substancial perquè hi hagués un pacte en els pròxims dies. La desconfiança acumulada, les diferències estratègiques i la dificultat de lligar les exigències dels socialistes i els juntaires amb l’acord subscrit amb els comuns, juntament amb la proximitat de les eleccions municipals, fan que sigui realment complicat pensar en un acord. El govern, doncs, té un dilema al damunt de la taula: o bé força les negociacions i renuncia a alguns dels seus principis bàsics o bé s’abona a la pròrroga, amb tot el que això representa de limitacions pressupostàries i de capacitat d’avançar en la legislatura, sobretot per a un executiu que només disposa de 33 dels 135 escons que hi ha al Parlament.