EL DILEMA DEL GOVERN

Quan es va donar a conèixer l’acord amb els comuns per apro­var el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat, la con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà, va asse­gu­rar que no hi havia “cap raó tècnica ni de tem­pos” perquè el suport no es pogués ampliar. Però han pas­sat els dies i, pel que sem­bla, l’estratègia de pressió no ha donat el resul­tat espe­rat; i més aviat sem­bla que des d’ales­ho­res les posi­ci­ons s’han enro­cat o allu­nyat defi­ni­ti­va­ment.

Aquesta set­mana, per donar-ne exem­ple, el PSC ha donat a conèixer un docu­ment de 26 pàgines amb totes les peti­ci­ons que con­si­dera que han d’incloure els comp­tes si Pere Ara­gonès vol el seu suport. L’expo­sició d’un docu­ment tan deta­llat ja és, al marge dels temes que conté, una decla­ració de prin­ci­pis. Difícil­ment s’expo­sen les exigències quan hom intu­eix que haurà de rebai­xar-les i haurà d’expo­sar, d’aquesta manera, la seva debi­li­tat. Entre aques­tes n’hi ha algu­nes que xoquen fron­tal­ment amb allò que ha defen­sat el par­tit del govern, com ara l’ampli­ació de l’aero­port i el quart cin­turó. Els soci­a­lis­tes, en plena pre­cam­pa­nya per les muni­ci­pals, també han vol­gut posar sobre la taula el seu par­ti­cu­lar memo­rial de greu­ges de Bar­ce­lona, en el qual hi ha 1.000 mili­ons d’euros per com­pen­sar el deute amb la capi­tal cata­lana, 600 mos­sos més, la trans­ferència de la Gene­ra­li­tat a l’Ajun­ta­ment de 20 mili­ons d’euros per a l’impuls de polítiques de pro­moció inter­na­ci­o­nal i la cons­trucció de 1.000 habi­tat­ges públics. Com es pot com­pro­var, es tracta d’una carta als Reis repu­bli­cans que sem­bla més pen­sada per mar­car per­fil propi abans d’enge­gar-ho tot a dida que no pas per afa­vo­rir real­ment l’apro­vació dels comp­tes públics.

Sense gai­res nove­tats en el cas de Junts (que fa dies que va expo­sar les seves con­di­ci­ons), l’esce­nari hau­ria de can­viar de manera subs­tan­cial perquè hi hagués un pacte en els pròxims dies. La des­con­fiança acu­mu­lada, les diferències estratègiques i la difi­cul­tat de lli­gar les exigències dels soci­a­lis­tes i els jun­tai­res amb l’acord subs­crit amb els comuns, jun­ta­ment amb la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals, fan que sigui real­ment com­pli­cat pen­sar en un acord. El govern, doncs, té un dilema al damunt de la taula: o bé força les nego­ci­a­ci­ons i renun­cia a alguns dels seus prin­ci­pis bàsics o bé s’abona a la pròrroga, amb tot el que això repre­senta de limi­ta­ci­ons pres­su­postàries i de capa­ci­tat d’avançar en la legis­la­tura, sobre­tot per a un exe­cu­tiu que només dis­posa de 33 dels 135 escons que hi ha al Par­la­ment.