“«Beben y vuelven a beber»”

Com canta la nadala de “beben y beben y vuelven a beber, los peces en el río...”, des d’ERC plantegen ara fer un referèndum i un altre i un altre i tornar-lo a fer. Qualsevol que hagi analitzat detalladament el comportament dels responsables d’ERC sabrà, sens dubte, que el seu enemic més gran no és “Espanya”. Arribats a aquest punt, a ningú no el pot sorprendre ja que li digui que el màxim “enemic” és Puigdemont. I no hi ha res com un enemic comú per fer pinya. Aquí ho tenen: aquesta història d’amor, dissimulada a vegades però ja impossible d’amagar, entre ERC i el PSOE, es fonamenta, bàsicament, en el fet de treure el president del mig.

Uns diuen, d’altres neguen, però donen voltes a la mateixa idea perquè tots els altres es pronunciïn. Ara, després d’haver “fet desaparèixer” el delicte de sedició del Codi Penal, com si hagués estat per art de màgia (per colar al comú dels mortals uns desordres públics agreujats), ve de nou la cantarella de la consulta, de la pregunta, d’obrir un diàleg a la societat catalana. Un altre cop.

Jo em pregunto fins quan estiraran aquest xiclet pensant que la gent és ximple. Com si encara quedessin incrèduls que no s’han adonat que a ERC li va bé ser l’independentista dins l’autonomisme, i res més. Fer una cara seriosa per parlar del procés, però a l’hora de la veritat fugir d’estudi i abaixar el cap quan toca. Des que van fer l’acord de govern, era clar: el farien miques en qualsevol moment, per treure’s els de Puigdemont de sobre. I ho han fet. Anirien, a poc a poc, eliminant del mapa qualsevol espai on hi hagués llibertat per opinar, llibertat d’expressió (mirin com han funcionat amb els mitjans de comunicació, especialment TV3).

Ara ve una nova distracció: organitzar una consulta, pregunta, debat obert (el que sigui però no un referèndum), per tenir una altra vegada la gent distreta i guanyar temps al que vingui des d’instàncies judicials internacionals. Que, segurament, tornarà a donar la raó al temut Puigdemont.

Què és el que ha de preguntar exactament ERC a la població catalana, que ja no sàpiga? És igual. El cas és marejar, continuar presentant-se a eleccions i ser, com algú sàviament em va dir, l’independentista de l’autonomisme. I, per això, mantenir-se dins del marc del relat és fonamental.

Per cert: també seria hora de preguntar-se què vol dir això que els peixos al riu beuen, i beuen, i tornen a beure. De repetir-ho tant sembla que té sentit.