Una economia més incerta per al 2023

Després d’un 2022 marcat pels preus abusius de l’electricitat, el gas i els carburants, una inflació alta amb totes les conseqüències que comporta, els preus dels productes d’alimentació pels núvols i la falta de subministrament d’alguns components essencials per a la producció industrial, tot fa pensar que aquest 2023 també estarà ple d’incerteses. Només el nivell d’intensitat d’aquests índexs i la seva durabilitat permetran saber si la crisi econòmica serà més o menys preocupant en els propers tres-cents seixanta-cinc dies. Amb la guerra d’Ucraïna pel mig i les canviants relacions entre els EUA, Rússia i la Xina –buscant tots mantenir el lideratge o incrementar-lo– es fa difícil de preveure com es tancarà l’any que acabem d’encetar.

Amb aquest panorama sobten les dades de l’atur del desembre que, malgrat tot, no són tan dolentes com es podia intuir. Catalunya ha acabat el 2022 amb un total de 346.338 aturats, la xifra més baixa registrada en un mes de desembre des de fa tres lustres. També suposa 22.820 persones sense feina menys que l’any anterior. Durant l’últim mes de l’any, el ritme de creació d’ocupació s’ha frenat lleugerament, amb 2.132 treballadors menys. Amb tot, el total d’empleats que cotitzen a la Seguretat Social és de 3.615.780 treballadors, la xifra més alta en aquest mes de la sèrie històrica, disponible des del 2004.

Ara la qüestió és saber què albira el 2023 en l’àmbit econòmic. Se seguirà reduint l’ocupació? El creixement s’imposarà o, al contrari, es caurà en la recessió de què tant es parla? I la deficient inversió pública de l’Estat a Catalunya seguirà creixent?

Cal recordar que el primer semestre de l’any passat, l’execució de la inversió de l’Estat pressupostada per al 2022 al Principat es va quedar estancada al voltant de les mateixes xifres que el 2021, segons les dades publicades pel Ministeri d’Hisenda. En l’informe que va presentar a mitjans d’octubre, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), fins al 30 de juny del 2022, el govern estatal només havia executat gairebé un 16% de les inversions recollides en el projecte de pressupostos. Amb aquest panorama continuat d’incompliments, tot fa pensar que el nou any es tancarà, un cop més, amb una xifra escandalosament minsa de la inversió pública aprovada per l’executiu espanyol.

Per intuir el mal de què haurem de morir, el Fons Monetari Internacional (FMI) nega que l’economia mundial vegi la llum al final del túnel. Segons l’organisme financer, els principals mercats globals patiran una situació “més difícil” aquest 2023 que l’exercici passat, i fa un èmfasi especial en la Unió Europea, els Estats Units i la Xina. Així ho ha manifestat la directora gerent de l’FMI, l’economista búlgara Kristalina Georgieva, que insisteix que “un terç de l’economia del planeta entrarà en recessió” durant els pròxims mesos. L’organisme monetari global avisa que “les tres grans economies del planeta s’estan desaccelerant simultàniament”. A més, reitera que la meitat de la UE encetarà l’any amb patrons de decreixement econòmic, mentre que la frenada en sec de l’economia xinesa s’accentuarà, encara més, amb la nova onada de coronavirus que assola el país.

Si s’analitzen els actors econòmics de l’Estat espanyol, la situació aquí serà millor de com la pinten els organismes forans. Així, l’Estat sembla que esquivarà la recessió (dos trimestres seguits creixent en negatiu) i, a més, liderarà el ritme de creixement entre les economies desenvolupades. Aquestes dades contrasten amb la previsió més optimista del govern de Pedro Sánchez, que indica un increment de l’activitat d’un 2,1% per a enguany. De fet, aquesta taxa quadruplicaria la del conjunt de l’eurozona en un context d’elevada incertesa per la invasió russa d’Ucraïna. Per la seva banda, l’estimació més prudent de l’1,3% del Banc d’Espanya, i més alineada amb la mitjana de les institucions estrangeres, també descarta una contracció del PIB.

La situació econòmica dependrà també de l’evolució i la recepció dels fons europeus Next Generation. Precisament, fa pocs dies la Cambra de Comerç de Barcelona va demanar a l’Estat i a la Generalitat que n’accelerin l’execució. L’Estat només ha executat el 49% dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència pressupostats entre gener i octubre del 2022. És evident que les administracions sempre van un pas enrere a l’hora de reactivar l’economia del país i de la seva gent.