UN ANY INTENS

Aquesta set­mana s’ha donat a conèixer un docu­ment intern de Junts, difós a través de l’Agen­cia EFE, en què es fa balanç de l’acti­vi­tat al Par­la­ment des que es va tren­car la coa­lició de govern. Les dades que hi apa­rei­xen són ben il·lus­tra­ti­ves. ERC ha per­dut 91 vota­ci­ons, entre moci­ons, lleis i decrets. La debi­li­tat dels repu­bli­cans ha estat clara­ment explo­tada pels seus adver­sa­ris polítics, fins i tot per aquells amb qui nego­cia un acord pres­su­pos­tari. En total, els soci­a­lis­tes li han fet per­dre 28 vota­ci­ons, Junts 14, els comuns 9, la CUP 8 i Ciu­ta­dans 7. Para­do­xal­ment, només Vox (a banda del PP, que no ha pre­sen­tat cap moció en aquest període) no han pogut apro­fi­tar aquest esce­nari de debi­li­tat, en part a causa del cordó sani­tari con­tra l’extrema dreta que es va esta­blir al prin­cipi del man­dat. Més enllà de les xifres, algu­nes der­ro­tes resul­ten espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­ti­ves. Els soci­a­lis­tes, per exem­ple, han acon­se­guit el suport de Junts per repro­var el con­se­ller d’Inte­rior, Joan Ignasi Elena, i també per rebut­jar l’últim canvi a la cúpula dels Mos­sos d’Esqua­dra. Per la seva banda, els jun­tai­res han dei­xat sol el par­tit d’Ara­gonès en vota­ci­ons com la favo­ra­ble a des­en­ca­llar el quart cin­turó, en aquest cas amb el suport del PSC. La victòria més trans­cen­den­tal del par­tit de Laura Borràs, però, va ser quan va acon­se­guir que es cons­tatés “la pèrdua de con­fiança de la majo­ria” que va inves­tir Pere Ara­gonès, una der­rota molt més moral que no pas efec­tiva. La por­ta­veu de Junts al Par­la­ment, Mònica Sales, va expo­sar aques­tes dades per qüesti­o­nar la “via­bi­li­tat” del govern de Pere Ara­gonès, al qual veu “feble”. Una altra cosa ben dife­rent és la capa­ci­tat per sobre­viure en aquest esce­nari, encara més tenint en compte la llarga tra­dició de moci­ons i ini­ci­a­ti­ves d’uns par­tits o altres que han aca­bat en no res.

En tot cas, els pri­mers mesos del tren­ca­ment de la coa­lició inde­pen­den­tista ens dei­xen un govern més cohe­si­o­nat però, al mateix temps, més feble, sense gaire capa­ci­tat per impul­sar ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves o atu­rar les ini­ci­a­ti­ves de l’opo­sició. O, dit d’una altra manera: ens tro­bem davant d’un govern que res­pira al Palau de la Gene­ra­li­tat però que esbu­fega al del Par­la­ment. L’esce­nari, però, pot can­viar de dalt a baix en funció del resul­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals, que poden dei­xar més d’un dam­ni­fi­cat i, al mateix temps, segons quin sigui el resul­tat de les nego­ci­a­ci­ons dels pres­su­pos­tos, que poden pro­por­ci­o­nar oxi­gen al govern o bé situar-lo direc­ta­ment a la uni­tat de cures inten­si­ves. Ens espera, doncs, un any intens.