UN ANY INTENS

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer un document intern de Junts, difós a través de l’Agencia EFE, en què es fa balanç de l’activitat al Parlament des que es va trencar la coalició de govern. Les dades que hi apareixen són ben il·lustratives. ERC ha perdut 91 votacions, entre mocions, lleis i decrets. La debilitat dels republicans ha estat clarament explotada pels seus adversaris polítics, fins i tot per aquells amb qui negocia un acord pressupostari. En total, els socialistes li han fet perdre 28 votacions, Junts 14, els comuns 9, la CUP 8 i Ciutadans 7. Paradoxalment, només Vox (a banda del PP, que no ha presentat cap moció en aquest període) no han pogut aprofitar aquest escenari de debilitat, en part a causa del cordó sanitari contra l’extrema dreta que es va establir al principi del mandat. Més enllà de les xifres, algunes derrotes resulten especialment significatives. Els socialistes, per exemple, han aconseguit el suport de Junts per reprovar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i també per rebutjar l’últim canvi a la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Per la seva banda, els juntaires han deixat sol el partit d’Aragonès en votacions com la favorable a desencallar el quart cinturó, en aquest cas amb el suport del PSC. La victòria més transcendental del partit de Laura Borràs, però, va ser quan va aconseguir que es constatés “la pèrdua de confiança de la majoria” que va investir Pere Aragonès, una derrota molt més moral que no pas efectiva. La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, va exposar aquestes dades per qüestionar la “viabilitat” del govern de Pere Aragonès, al qual veu “feble”. Una altra cosa ben diferent és la capacitat per sobreviure en aquest escenari, encara més tenint en compte la llarga tradició de mocions i iniciatives d’uns partits o altres que han acabat en no res.

En tot cas, els primers mesos del trencament de la coalició independentista ens deixen un govern més cohesionat però, al mateix temps, més feble, sense gaire capacitat per impulsar iniciatives legislatives o aturar les iniciatives de l’oposició. O, dit d’una altra manera: ens trobem davant d’un govern que respira al Palau de la Generalitat però que esbufega al del Parlament. L’escenari, però, pot canviar de dalt a baix en funció del resultat de les eleccions municipals, que poden deixar més d’un damnificat i, al mateix temps, segons quin sigui el resultat de les negociacions dels pressupostos, que poden proporcionar oxigen al govern o bé situar-lo directament a la unitat de cures intensives. Ens espera, doncs, un any intens.