CANVI DE CICLE

“Ens entendrem amb els que defensin la fi de la repressió i la fi del conflicte, i és evident que el PSC no està compromès amb la fi de la repressió.” Era el 8 d’octubre del 2022, l’endemà que Junts per Catalunya decidís sortir del govern compartit amb ERC. El president dels republicans, Oriol Junqueras, compareixia al costat dels representants del partit a les principals institucions per donar una imatge d’unitat interna després de la trencadissa a l’executiu. I en aquella intervenció descartava la possibilitat d’acords amb els socialistes, també pel pressupost, insistint en què la prioritat eren els grups independentistes i En Comú Podem. “D’aquí no ens movem”, reblava. Havien passat poques hores d’ençà de la fractura a la Generalitat, i la voluntat era que quedés clar que Esquerra continuaria en solitari a l’executiu amb la màxima normalitat possible perquè eren els de Jordi Turull i Laura Borràs els que, d’acord amb la seva militància, havien decidit sortir-ne. Però governar amb un suport parlamentari de trenta-tres diputats és complicat, des d’ERC n’eren i en són conscients, i, constatada la poca predisposició dels juntaires a donar suport als comptes elaborats sota l’impuls del conseller Jaume Giró, el vaixell republicà va començar a virar el rumb. A primers de novembre, Junqueras ja no tancava la porta a pactar els números amb els de Salvador Illa, però li demanava “passes” per reconciliar-se amb la societat catalana.

Diuen que la política és l’art del possible i, el pressupost, sens dubte, l’eina imprescindible per poder tirar endavant els compromisos adquirits amb la ciutadania. Uns mesos i una reforma dels delictes de sedició i malversació més tard, ens trobem a principis d’any amb ERC intentant tancar un acord pressupostari amb els socialistes catalans. Els republicans han pactat prèviament amb els comuns, però la suma de diputats, que amb els de Jéssica Albiach, arriba fins a quaranta-un, encara queda lluny de la majoria. Els socialistes estan en el focus des d’abans que acabés el 2022. I, malgrat, els estira-i-arronsa propis de tota negociació, que en aquest cas depenen de la petició del PSC de prolongar la B-40, de reactivar el complex del Hard Rock a Vila-seca i de l’ampliació de l’aeroport, hi ha indicis que es podria segellar una entesa amb Esquerra. El sí dels d’Illa als comptes de la Generalitat arribaria després del suport d’ERC als números de Pedro Sánchez i que els republicans hagin facilitat, amb la seva abstenció, que tiressin endavant els de l’Ajuntament de Barcelona.

Si Esquerra aprova els números de la Generalitat amb el PSC es confirmarà el canvi de cicle que, de fet, s’ha anat gestant al llarg de tota aquesta legislatura, amb el trencament amb Junts com a punt d’inflexió. Els republicans inauguraran una nova etapa amb els socialistes, que van donar suport a l’aplicació del 155 el 2017, però que, passats cinc anys, enarboren la bandera del camí cap a la desjudicialització del conflicte que es viu a Catalunya. El procés i la majoria independentista del 52% que va morir a l’octubre, s’enterraria, ara sí, definitivament, i emergirien noves aliances postprocés en què l’eix nacional s’aprimaria.

En espera de si hi ha un acord final, el que és evident és que tirar endavant el pressupost del 2023 seria un gran trumfo per a un Pere Aragonès i una ERC a qui molts auguraven poc recorregut arran de la fractura de l’octubre. Però també per a un PSC que guanyaria centralitat en el taulell polític català ajudant a girar full del vet que arrossega pel sí del PSOE al 155, malgrat que el que aleshores era el seu únic senador, José Montilla, s’absentés de la votació a la cambra alta per no haver de donar suport a la suspensió de l’autonomia a Catalunya. L’equació dels comptes també posa davant del mirall Junts, no només perquè s’enfronta a la decisió de votar o no uns números que porten la seva empremta, sinó perquè també l’obliguen a triar entre mantenir-se en la retòrica o bé fer un pas. Ho sabrem, amb tota probabilitat, en els propers dies.