ALLENDE

Cada 8 de gener, Isabel Allende comença a escriure les seves novel·les. Perquè resulta que el 8 de gener del 1981, quan Allende vivia a Veneçuela, la van trucar des de Xile per dir-li que el seu avi s’estava morint. En aquell moment va decidir començar a escriure una carta per a ell, que més tard es va convertir, en la seva primera novel·la, La casa de los espíritus, publicada el 1982. Va ser un llibre tan afortunat, que Allende va decidir mantenir aquesta data per començar els altres llibres, com si fos una crida perquè l’assistís la bona sort. Filla d’un diplomàtic, Allende va tenir una infància i una adolescència errants: va viure al Perú, Xile, Bolívia i el Líban abans de tornar a Xile i formar-hi una família. El seu periple, però, no acabaria aquí perquè ja fa anys que viu, com a immigrant, a Califòrnia. El cop de Pinochet, l’11 de setembre del 1973 la va empènyer a l’exili. D’entre les coses que es va endur, hi havia un tresor intangible: la memòria, d’on va néixer aquesta novel·la inspiradora i circular. Cada nit, transformava els seus familiars en personatges de novel·la i testimonis de la història. El compromís d’Allende amb la història es materialitza amb la literatura. Les seves obres posen en relleu la importància de la història com a detonant i embolcall d’històries amb rerefons real però fictícies. En aquest sentit, és capaç de veure en les petites històries, grans històries. Allende cultiva una fórmula inconfusible: viure, guardar memòria, generar-ne de nova i tornar a viure. Reivindica la capacitat de la literatura per recuperar la memòria i permetre reviure la vida, com una segona oportunitat. Des del punt de vista de l’immigrant, encara adquireix més sentit aquesta voluntat, i així ho expressa en gairebé totes les seves obres. La seva narrativa té una màgia, una capacitat per embruixar una persona i convertir-la en lectora. I com a lectors ens convida a entrar en la història a través d’un misteriós inici, preludi d’una trama clara i d’una narrativa sensitiva, sensorial, emotiva, amb unes imatges suggeridores gairebé oníriques i que són impossible d’oblidar. Penseu que aquest cap de setmana, Allende que creu que l’única pàtria a la qual es pot tornar és l’amor, n’està gestant una de nova.