Pronòstics o previsió?

En aquesta època en què l’any tot just comença i és habitual fer pronòstics i propòsits, el primer que cal tenir en compte és que ni els pronòstics ni els propòsits són de fiar. L’experiència recent ens ensenya que allò més prudent és estar amatents a canvis del tot imprevistos. Ara fa un any, ningú no preveia que Europa toparia amb una guerra brutal amb conseqüències nefastes. La previsió inicial era que el món es recuperaria de dos anys molt durs per culpa de la pandèmia i que retornaríem a la normalitat prèvia al març del 2020. Fins i tot, s’augurava una repuntada eufòrica per la contenció obligada per la pandèmia. La realitat és que hem acabat l’any 2022 de manera completament diferent de com l’havíem començat. I si bé és cert que hi ha una recuperació econòmica que es pot comprovar en el descens de les xifres d’atur i en l’augment del consum intern, la sacsejada que ha provocat l’augment del preu de l’energia a causa de la guerra d’Ucraïna ha generat enormes incerteses per al futur immediat.

Segurament la clau no és tant fer pronòstics com fer previsions, que és la manera racional de gestionar les incerteses. Les previsions poden saltar pels aires, certament. Però serveixen per preparar-nos, també mentalment, per a possibles maltempsades. Ningú no sap quin serà el preu de l’energia quan acabem l’any, però sí que sabem que, al marge del preu, l’energia ha de ser sostenible i com més propera millor; que és millor disposar de plaques solars que no pas comprar energia produïda per combustibles fòssils. Ningú no sap quin serà el preu dels aliments, però sí que és millor consumir de manera moderada, i amb productes de proximitat i de temporada; que és millor reciclar i compostar que no llençar.

Preveure és millor que no pas pronosticar. Basades en pronòstics, les previsions poden esdevenir innecessàries o fins i tot ridícules, com aquella inexplicable acumulació de paper de vàter que es va produir a l’inici de la pandèmia. En canvi, basades en dades i conclusions científiques, les previsions són absolutament necessàries i haurien de ser una prioritat.

Ara mateix torna a haver-hi inquietud per l’augment dels casos de covid a la Xina, i alguns països europeus han decidit posar restriccions a la mobilitat de ciutadans provinents d’aquell país. Una actitud previsora aconsella preparar els centres de salut i una bona política de vacunació, amb estocs assegurats.

Certament, fer pronòstics és molt més llaminer que fer previsions. A més, si les coses no van com han d’anar, la culpa sempre serà del destí. Però una societat responsable és una societat previsora, i en les previsions hem de tenir en compte canvis inajornables en termes de salut, d’economia i de medi ambient. De manera que la pregunta per a aquests dies de principi d’any no és si es complirà tal o tal pronòstic, sinó si haurem aconseguit reduir l’escalfament global, contribuït a una millor salut pública i millorat el model econòmic per assegurar feines més qualificades i més ben retribuïdes.