Ningú no es veu el gep

En una entre­vista a Vilaweb, el pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Xavier Antich, es lamenta que els dife­rents actors inde­pen­den­tis­tes no s’hagin asse­gut al vol­tant de la mateixa taula des de fa més d’un any. Tots sabem que hem arri­bat fins a aquesta lamen­ta­ble situ­ació per les divergències entre els par­tits polítics, que com­pe­tei­xen per ocu­par els escons de les ins­ti­tu­ci­ons perquè és això el que els dona força repre­sen­ta­tiva i econòmica. Un objec­tiu ego­ista, cap­tiu dels càlculs resul­ta­dis­tes, sotmès a l’statu quo i amb una mirada tan curta que no veu res més enllà del melic. Però és que si algú tenia prou força per cor­re­gir aquesta dinàmica –i ho van mig acon­se­guir per arri­bar fins a l’1-O– eren les orga­nit­za­ci­ons cíviques trans­ver­sals, com l’ANC i Òmnium. Per tant, des de l’una i l’altra també s’hau­rien de pre­gun­tar –i expli­car– com és que han sucum­bit a la fago­ci­tació par­ti­dista, per què no s’hi han enfron­tat ober­ta­ment i per quin motiu no han estat capa­ces de gene­rar prou força moral i cívica per tor­nar a fer-los seure a tots al vol­tant d’una taula unitària.