Màrqueting de confrontació

Enguany hi haurà, almenys, dues conteses electorals a Catalunya, i tothom ja hi està treballant. La campanya permanent entre formacions polítiques, però, ha acabat per no distingir entre pre-precampanyes, precampanyes i campanyes, que es fonen en un continu.

La dinàmica govern-oposició, com la dels projectes que competeixen entre si pel suport popular, és tan antiga com anar a peu. L’efectivitat dels plantejaments i les estratègies d’uns i altres no és ciència exacta, depèn dels contextos, de les característiques dels projectes i del tarannà del mercat. Dic mercat perquè des de fa unes dècades ningú no es planteja una acció o una estratègia entre organitzacions sense assessorar-se o directament posar-se en mans de professionals del màrqueting o, almenys, emprant anàlisis pròpies de les tècniques estudiades i teoritzades sobre la venda de productes i serveis.

L’arribada, i la tirada, del populisme menys cortès (per dir-ho suaument) ha fet entrar amb força en el mercat electoral les estratègies de confrontació publicitàries de la darrera dècada i ha guanyat terreny a la política de guant de seda que en determinats escenaris i èpoques havia estat hegemònica. Si bé Pepsi va llançar el seu desafiament contra Coca-Cola el 1975, el punt àlgid de les seves campanyes de confrontació va ser el 2013, amb les felicitacions de Halloween i Nadal, respectivament. Com Apple, sempre creativa en positiu fins al seu Mac vs. PC del 2006.

Estratègies de confrontació que sempre utilitzen els que no lideren i volen guanyar terreny als que lideren: si ets líder, ni parlar-ne de l’estratègia de la confrontació. Els que saben de màrqueting empresarial et diran que les baralles, la prepotència, el “presumir per presumir” no solen tenir bons resultats; que cal demostrar que ets millor que la competència sense atacar ningú, perquè al consumidor no li agraden els que comencen les baralles ni els que malparlen dels altres constantment... A no ser que per persuadir abaixis el volum dels teus avantatges competitius i assumeixis una causa justa que validi tercers aparentment o realment neutrals per guanyar credibilitat, és clar. Allò d’“el 80% dels dentistes recomanen...”

Aquest any, doncs, ho podrem tornar a comprovar. Que guanyin els millors (o els més ben assessorats?).