La realitat de la setmana de quatre dies feiners

La firma pionera en la modificació de la jornada laboral va ser Perpetual Guardian, de Nova Zelanda, de 240 treballadors, que va establir quatre dies laborables i tres dies festius a la setmana. La conclusió: una victòria per a tothom. En aquell cas, no es va tocar el salari i el resultat final va ser que vuit hores menys de feina no van fer trontollar els beneficis de l’empresa durant els dos mesos de primavera que va durar l’experiment. El que es va notar més va ser, tal com explicava la seva direcció, que l’empleat va rendir més del que era habitual i sobretot que es va reduir l’absentisme. També es va manifestar un increment de satisfacció laboral i una millora de la salut. Una conclusió que es desprèn és que en moltes empreses potser s’escalfa massa la cadira...

Més recentment, un pla pilot impulsat per Four Day Week Foundation, que connecta les universitats de Boston, Cambridge i Dublín per estudiar el comportament d’una trentena d’empreses voluntàries amb un miler de treballadors, ha obtingut la conclusió següent: la setmana laboral de quatre dies millora els ingressos i la productivitat de l’empresa, a més del benestar dels seus empleats.

Davant d’això, s’obre el debat de si cal modificar o no l’estructura laboral a què estem tan acostumats, que consisteix a destinar vuit hores a treballar, vuit a descansar i vuit a estar en família o a gaudir de l’oci i les compres. Aquest esquema dels tres vuits que repartia les hores d’una jornada va tenir el seu origen el 1817, quan l’empresari gal·lès Robert Owen –un socialista utòpic– el va implantar a la seva fàbrica New Lanark primer i a les colònies de New Harmony, als EUA, el 1825.

Ara bé, si fem un salt cap a l’actualitat a l’Estat espanyol, què se’n pensa? El Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme ha anunciat ajuts de fins a 150.000 euros a aquelles pimes que posin en marxa la setmana laboral de quatre dies. El projecte, que es finançarà amb una partida de 10 milions provinents dels pressupostos generals de l’Estat del 2023 i tindrà una durada mínima de vint-i-quatre mesos oferirà aquests ajuts per dur a terme determinats processos organitzatius en les empreses. També reforça aquesta opció que la companyia holandesa de recursos humans Randstad defensés al Fòrum Econòmic de Davos la setmana de quatre dies sempre que sigui flexible i consensuada entre l’empleat i l’empresa.

Tanmateix, no és tan senzill perquè davant d’aquest consens hi ha molts paràmetres que poden fer capgirar totalment la proposta de reconvertir els horaris actuals per evolucionar cap a un marc amb tres dies de cap de setmana. La conciliació, la flexibilitat i la reducció de jornada són des de fa temps valors a l’alça a les empreses per combatre les renúncies laborals, però des del moment que es qüestiona que davant una reducció d’horari laboral també hi hagi la rebaixa proporcional del salari, la proposta salta pels aires. A més, hi ha un altre factor essencial, que és la desigualtat de gènere i la diversitat de sectors d’activitat. En alguns casos en què s’ha provat de forma experimental la jornada de quatre dies, com ara als Països Baixos, s’ha evidenciat que la majoria de dones escullen els quatre dies de feina, mentre que els homes prefereixen fer-ne cinc per seguir cobrant el mateix. Llavors passa que el gènere femení, amb menys recursos, es veu obligat a fer les feines de casa perquè té més temps lliure i la seva parella passa més estona a la feina. L’altre aspecte complex és que a les empreses de serveis pràcticament els és impossible fer quatre dies de feina i tres de festa perquè el consumidor, si només depengués d’ell, voldria els establiments oberts les vint-i-quatre hores cada dia de la setmana.

L’èxit d’aquesta proposta només arribarà si la reducció d’horaris no afecta el sou i, tal com estan les coses, a hores d’ara sembla impossible seguir aquest camí. En les experiències fetes els darrers anys als països nòrdics, a Nova Zelanda, al Japó o al Benelux, només es pren com a objectiu fer la prova durant uns mesos i sense reduir el salari, però el dia que l’horitzó sigui per un període de temps llarg i afecti realment la cartera, l’invent caurà pel seu propi pes.