ALCARRÀS, CENTRE DE CATALUNYA

Exagerat el títol? De ben segur que alguns així ho han considerat quan l’han llegit. Alcarràs, centre de Catalunya. Quins fums, noia! Potser algú també deu pensar que l’he intitulat així per la magnífica pel·lícula de Carla Simón. I no ho negaré pas, perquè l’avinentesa em serveix com a excusa perfecta per parlar d’un territori del nostre país que sovint és oblidat o, en el millors dels casos, només és protagonista quan alguns que mai no han aixafat aquestes terres es permeten el luxe d’opinar del que no saben, com quan, falsament, van acusar els pagesos gairebé de racistes perquè, segons ells, no donaven feina a persones sense papers que arriben al nostre país de manera il·legal, quan la il·legalitat l’haurien comès els pagesos si els haguessin fet treballar. Però si la pel·lícula de la cineasta Simón ja va assenyalar amb el dit el desemparament del món rural i l’amenaça que plana sobre els caps dels que encara s’entesten a procurar-nos els fruits de la terra, el reportatge Alcarràs, l’altra collita, dels periodistes Enric Pinyol, Àlex Oró i Xavier Brichs que fa pocs dies va emetre TV3 en el programa 30 minuts, va acabar d’evidenciar la tragèdia. El reportatge fa un retrat de la pagesia a través del seguiment de dos pagesos del Baix Segrià. Aprofita la pitjor campanya de fruita de pinyol en trenta anys per narrar com la pagesia està desapareixent sense que ningú hi posi remei.

Aquests darrers dies, veient l’estira-i-arronsa entre el PSC i Esquerra per a l’aprovació dels pressupostos, hem pogut tornar a comprovar que el món rural no els interessa gens ni mica. Tant els fa el seu clam perquè la prioritat és més asfalt, més turisme d’espardenya, més hotels i casinos. La negociació així ho ha demostrat: Hard Rock, ampliació de l’aeroport i quart cinturó. Sense alternativa. El territori de Lleida és el més gran de Catalunya però un dels més oblidats. Com les Terres de l’Ebre. Com el Camp de Tarragona. Com tot allò que s’allunyi de Barcelona i la seva perifèria. Una tristesa immensa davant d’aquesta visió distorsionada de la realitat del nostre país. Una tristesa immensa quan a l’estrena de la pel·lícula Alcarràs a Lleida, el MHP del nostre país va contestar “pinya cada matí” quan li van preguntar quina era l’última fruita que havia menjat. A Lleida, un territori carregat de pomes, peres i préssecs! Això al president Pujol no li hauria passat mai. Perdoneu, però algú ho havia de dir!