GUANYAR EL RELAT

Poc després de signar els acords que permetran aprovar els pressupostos de la Generalitat, el secretari general del PSC, Salvador Illa, va assegurar que no es tractava d’un pacte “de legislatura”, però que s’obria “un nou cicle polític”. És evident que l’encaixada de mans entre Salvador Illa i Pere Aragonès va molt més enllà d’un acord de partides pressupostàries o de grans infraestructures de país, i que representa un punt i a part en la política catalana. Hi haurà temps de comprovar si es tracta d’un acord puntual o va molt més enllà però, de moment, els principals partits polítics s’han afanyat a dir-hi la seva, conscients que hi ha en joc la batalla pel relat, especialment important en uns mesos en què s’acumularan unes eleccions municipals (en les quals també hi ha en joc les diputacions, no ho oblidem) i unes d’espanyoles, previstes per a finals d’any.

El PSC interpreta l’aprovació dels pressupostos com un gest de “responsabilitat”, presentant-se com el partit que posa al davant la governabilitat i la necessitat de combatre la crisi. I després d’anys situats a la trinxera, els socialistes han volgut escenificar el seu retorn a la centralitat política amb una compareixença al Parlament amb els representants de les patronals, els sindicats i el tercer sector, la mateixa imatge que havia utilitzat el govern per pressionar-lo per tancar l’acord. Els republicans, per la seva banda, també han volgut puntualitzar que es tracta d’un acord puntual i que les diferències amb els socialistes segueixen sent “enormes”. Pere Aragonès, conscient que el pacte amb els socialistes serà interpretat com una heretgia pels seus votants independentistes, es va afanyar a recordar que “hi ha una majoria també al Parlament a favor de la independència de Catalunya” i que “el fet d’aprovar un pressupost no significa que el 52% es dilueixi”. Finalment, des de Junts, que en pocs mesos s’han quedat fora del govern, de l’acord i de qualsevol paper rellevant en la política catalana, s’han afanyat a desenterrar vells fantasmes i han recordat que tornava “el tripartit”, talment com si es tractés de l’home del sac.

Ens hi haurem d’anar acostumant. En els proper mesos, els partits repetiran aquests discursos per terra, mar i aire. En realitat, allò que hi ha en joc no són les partides pressupostàries, ni tampoc els acords paral·lels, sinó la victòria pel relat, la capacitat d’imposar el discurs al conjunt de la ciutadania. Sigui com sigui, el que sembla clar és que la política catalana ha entrat definitivament en una nova etapa.