GUANYAR EL RELAT

Poc després de sig­nar els acords que per­me­tran apro­var els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat, el secre­tari gene­ral del PSC, Sal­va­dor Illa, va asse­gu­rar que no es trac­tava d’un pacte “de legis­la­tura”, però que s’obria “un nou cicle polític”. És evi­dent que l’encai­xada de mans entre Sal­va­dor Illa i Pere Ara­gonès va molt més enllà d’un acord de par­ti­des pres­su­postàries o de grans infra­es­truc­tu­res de país, i que repre­senta un punt i a part en la política cata­lana. Hi haurà temps de com­pro­var si es tracta d’un acord pun­tual o va molt més enllà però, de moment, els prin­ci­pals par­tits polítics s’han afa­nyat a dir-hi la seva, cons­ci­ents que hi ha en joc la bata­lla pel relat, espe­ci­al­ment impor­tant en uns mesos en què s’acu­mu­la­ran unes elec­ci­ons muni­ci­pals (en les quals també hi ha en joc les dipu­ta­ci­ons, no ho obli­dem) i unes d’espa­nyo­les, pre­vis­tes per a finals d’any.

El PSC inter­preta l’apro­vació dels pres­su­pos­tos com un gest de “res­pon­sa­bi­li­tat”, pre­sen­tant-se com el par­tit que posa al davant la gover­na­bi­li­tat i la neces­si­tat de com­ba­tre la crisi. I després d’anys situ­ats a la trin­xera, els soci­a­lis­tes han vol­gut esce­ni­fi­car el seu retorn a la cen­tra­li­tat política amb una com­pa­rei­xença al Par­la­ment amb els repre­sen­tants de les patro­nals, els sin­di­cats i el ter­cer sec­tor, la mateixa imatge que havia uti­lit­zat el govern per pres­si­o­nar-lo per tan­car l’acord. Els repu­bli­cans, per la seva banda, també han vol­gut pun­tu­a­lit­zar que es tracta d’un acord pun­tual i que les diferències amb els soci­a­lis­tes seguei­xen sent “enor­mes”. Pere Ara­gonès, cons­ci­ent que el pacte amb els soci­a­lis­tes serà inter­pre­tat com una heret­gia pels seus votants inde­pen­den­tis­tes, es va afa­nyar a recor­dar que “hi ha una majo­ria també al Par­la­ment a favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya” i que “el fet d’apro­var un pres­su­post no sig­ni­fica que el 52% es dilu­eixi”. Final­ment, des de Junts, que en pocs mesos s’han que­dat fora del govern, de l’acord i de qual­se­vol paper relle­vant en la política cata­lana, s’han afa­nyat a desen­ter­rar vells fan­tas­mes i han recor­dat que tor­nava “el tri­par­tit”, tal­ment com si es tractés de l’home del sac.

Ens hi hau­rem d’anar acos­tu­mant. En els pro­per mesos, els par­tits repe­ti­ran aquests dis­cur­sos per terra, mar i aire. En rea­li­tat, allò que hi ha en joc no són les par­ti­des pres­su­postàries, ni tam­poc els acords paral·lels, sinó la victòria pel relat, la capa­ci­tat d’impo­sar el dis­curs al con­junt de la ciu­ta­da­nia. Sigui com sigui, el que sem­bla clar és que la política cata­lana ha entrat defi­ni­ti­va­ment en una nova etapa.