PRESSUPOSTOS PER LLEI

Des que l’exconseller Giró va dir que els pressupostos del 2023 tindrien el sostre de despesa més alt mai aconseguit, fins que el govern de Pere Aragonès ha obtingut els suports necessaris per aprovar-los, han passat cinc mesos. Però encara falten el debat del projecte, la tramitació en comissió, els debats de l’assignació per departaments, el dictamen aprovatori de la Comissió d’Economia i Hisenda i les votacions finals del ple parlamentari. Si tot va bé, els pressupostos d’aquest any no seran efectius fins d’aquí a un mes, quan ja s’hagi escolat el primer trimestre. En un país que pensa a treballar i a tenir unes institucions de govern eficients, els pressupostos generals han de ser executius des del primer dia de l’exercici anual, i no hi ha cap discurs polític ni cap joc malabar de partit que justifiqui demorar-ho. Ara bé, perquè això fos possible, caldria que els terminis per aprovar-los es fixessin obligatòriament per llei. I si no poden ser pressupostos nous per consens, que siguin prorrogats per força. Però, és clar, no hi ha cap guineu que accepti vedes.