EL FUTUR DE JUNTS

Laura Borràs s’asseu al banc dels acu­sats per la seva gestió al cap­da­vant de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes. Se l’acusa de frac­ci­o­nar divuit con­trac­tes i donar-los a dit a un amic seu. L’amic, que des de fa set­ma­nes pot­ser ja no ho és tant, ha nego­ciat un pacte per con­fes­sar-ho tot a canvi d’una con­demna simbòlica. El fis­cal demana per a Borràs sis anys de presó, vint-i-un d’inha­bi­li­tació i 144.000 euros de multa, un càstig mani­fes­ta­ment des­pro­por­ci­o­nat. La con­cen­tració con­vo­cada al davant de la seu del Tri­bu­nal de Justícia de Cata­lu­nya va aple­gar diven­dres la plana major de Junts, excepció feta del seu alcal­da­ble per Bar­ce­lona, Xavier Trias. Tam­poc van assis­tir-hi repre­sen­tants d’ERC, ni de la CUP, ni de l’AMI, ni d’Òmnium, que se’n va des­mar­car a dar­rera hora. Sí que va anar-hi, en canvi, una repre­sen­tació de l’ANC i del Con­sell de la República. L’inde­pen­den­tisme, doncs, s’ha posi­ci­o­nat divi­dit entre aquells que defen­sen que es tracta d’un cas “de mala praxi i mala gestió de recur­sos públics”, com defen­sava fa dies la repu­bli­cana Marta Vilalta, i els qui sos­te­nen que Borràs és víctima de la law­fare. Fa pocs dies, el secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Turull, va cri­dar els mili­tants a par­ti­ci­par en la con­cen­tració de davant del tri­bu­nal perquè va afir­mar que la causa con­tra ella no és cap altra cosa que “una per­se­cució política”. I la mateixa afec­tada no ho ha dei­xat de pro­cla­mar des del pri­mer moment.

Sigui com sigui, el cas té una evi­dent trans­cendència política. Ja des d’abans d’entrar al jut­jat i ja des d’abans de donar-se a conèixer la sentència, l’ano­me­nat cas Borràs ens ha dei­xat un ras­tre d’enfron­ta­ment, des de la polèmica per la seva des­ti­tució com a pre­si­denta del Par­la­ment (per bé que ella encara exer­ceixi com a tal) fins a l’epi­sodi pro­ta­go­nit­zat per la seva mà dreta, Fran­cesc de Dal­ma­ses, després d’una entre­vista a TV3. El cas també ha pro­vo­cat ten­si­ons a Junts o, com a mínim, ha obli­gat la for­mació a atrin­xe­rar-se en un paper defen­siu, gens con­ve­ni­ent en un esce­nari de rep­tes elec­to­rals imme­di­ats. La sor­tida del govern, en bona part deri­vada de la seva des­ti­tució com a pre­si­denta, tam­poc ajuda a des­em­pa­lle­gar-se d’aquest rol incòmode. Mala peça al teler, sobre­tot per a aquells sec­tors del par­tit que defen­sen una posició més pragmàtica. Dijous, just abans de començar el judici, Laura Borràs va tor­nar a recla­mar la seva pre­sumpció d’innocència i va anun­ciar que aban­do­nava l’acti­vi­tat pública per cen­trar-se en la seva defensa. Hom es pre­gunta si no ho podria haver fet abans.