EL FUTUR DE JUNTS

Laura Borràs s’asseu al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Se l’acusa de fraccionar divuit contractes i donar-los a dit a un amic seu. L’amic, que des de fa setmanes potser ja no ho és tant, ha negociat un pacte per confessar-ho tot a canvi d’una condemna simbòlica. El fiscal demana per a Borràs sis anys de presó, vint-i-un d’inhabilitació i 144.000 euros de multa, un càstig manifestament desproporcionat. La concentració convocada al davant de la seu del Tribunal de Justícia de Catalunya va aplegar divendres la plana major de Junts, excepció feta del seu alcaldable per Barcelona, Xavier Trias. Tampoc van assistir-hi representants d’ERC, ni de la CUP, ni de l’AMI, ni d’Òmnium, que se’n va desmarcar a darrera hora. Sí que va anar-hi, en canvi, una representació de l’ANC i del Consell de la República. L’independentisme, doncs, s’ha posicionat dividit entre aquells que defensen que es tracta d’un cas “de mala praxi i mala gestió de recursos públics”, com defensava fa dies la republicana Marta Vilalta, i els qui sostenen que Borràs és víctima de la lawfare. Fa pocs dies, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va cridar els militants a participar en la concentració de davant del tribunal perquè va afirmar que la causa contra ella no és cap altra cosa que “una persecució política”. I la mateixa afectada no ho ha deixat de proclamar des del primer moment.

Sigui com sigui, el cas té una evident transcendència política. Ja des d’abans d’entrar al jutjat i ja des d’abans de donar-se a conèixer la sentència, l’anomenat cas Borràs ens ha deixat un rastre d’enfrontament, des de la polèmica per la seva destitució com a presidenta del Parlament (per bé que ella encara exerceixi com a tal) fins a l’episodi protagonitzat per la seva mà dreta, Francesc de Dalmases, després d’una entrevista a TV3. El cas també ha provocat tensions a Junts o, com a mínim, ha obligat la formació a atrinxerar-se en un paper defensiu, gens convenient en un escenari de reptes electorals immediats. La sortida del govern, en bona part derivada de la seva destitució com a presidenta, tampoc ajuda a desempallegar-se d’aquest rol incòmode. Mala peça al teler, sobretot per a aquells sectors del partit que defensen una posició més pragmàtica. Dijous, just abans de començar el judici, Laura Borràs va tornar a reclamar la seva presumpció d’innocència i va anunciar que abandonava l’activitat pública per centrar-se en la seva defensa. Hom es pregunta si no ho podria haver fet abans.