Una possibilitat real

Aquesta setmana sembla que finalment s’han començat a trencar alguns murs de silenci en comunicació. El fet que hàgim pogut llegir en mitjans de comunicació massius el que el periodista d’investigació Seymour Hersh, guardonat amb un Pulitzer, publicava al seu lloc web ha estat, per a mi, un motiu d’esperança. Hersh relata com ha obtingut fonts directes que li han explicat que rere les explosions dels gasoductes Nord Stream 1 i 2 hi havia l’administració nord-americana de Biden.

Amb dades específiques, l’investigador explica com la CIA i la Casa Blanca es van posar d’acord per portar a terme la detonació, que pretenia trencar els llaços d’abastiment de gas amb destinació a Europa, i sobretot, a Alemanya. Relata com Noruega va col·laborar amb aquest pla secret, que es va portar a terme amb la participació de marines estatunidencs i bussejadors del Panamà que haurien instal·lat sota terra els detonadors. I com, després, un avió hauria deixat anar un artefacte que hauria servit per activar el control remot i fer esclatar els gasoductes quan Biden ho va considerar oportú.

La informació és extremadament greu, ja que podria servir a Rússia per declarar la guerra, formalment, als Estats Units. I perquè, a més, i sobretot, deixa en evidència la connivència d’Alemanya, que en un principi hauria rebutjat aquesta possibilitat i després se l’hauria empassat.

Quedaria sobre la taula el que molts experts denuncien: que els Estats Units, un cop més, han organitzat un caos que afecta de manera especial els europeus, a còpia de mentides, desinformació, manipulació i odi. Un modus operandi que té molt a veure amb el que hem viscut durant la pandèmia i amb el que estan patint els ciutadans ucraïnesos.

Lògicament, la Casa Blanca i la CIA ho neguen tot. Quan els hem vist reconèixer algunes de les seves terribles operacions d’aquest tipus?

No puc donar-hi veracitat total; ningú ho pot fer, però almenys és un descans llegir a la premsa que és una possibilitat real, que ja és molt.