QUÈ EM PASSA, DOCTOR?

“Què prefereixes? Un metge que et cure o un que parle valencià?” Aquesta dicotomia fal·laç es repeteix com un mantra en les xarxes espanyolistes aquests últims mesos, en què ha coincidit al País Valencià i a les illes Balears la discussió del que es coneix –equivocadament– com a “requisit lingüístic” en la sanitat. De fet, aquesta setmana, amb la mort d’una xiqueta per peritonitis en un hospital de València, s’ha tornat a activar la Brunete tuitera: tot era “segur que el metge parlava valencià”. Gràcies a l’espanyolisme, ara sabem que parlar valencià és incompatible amb ser bon metge; que, de fet, parlar valencià és perjudicial per a la salut i que en algun racó del món hi ha un Premi Nobel de Medicina que voldria ser metge de capçalera a Catamarruc i no pot perquè li imposen el valencià. Se senten forts en aquest marc conceptual de la sanitat i, de fet, no van mal encaminats: de la mateixa manera que el ciutadà mitjà respondrà que no vol més “funcionaris”, que són tots uns mandrosos, també dirà que sí que vol més metges, tot i que, de fet, siguen precisament “funcionaris”. El poder de la bata blanca. Al metge –i al policia– li parles la llengua que calga. Nosaltres, per contra, ens hi sentim febles i anem amb peus de plom. De fet, al País Valencià no hi haurà “requisit lingüístic” perquè el PSOE s’ha imposat i a les Illes a punt ha estat de fer-ho. El nostre principal argument és aquell que parla d’una persona major d’un poble de pocs habitants que li ve justet expressar-se en castellà. Sembla que, quan es muira el so Quelo –i que tarde–, ja no caldrà “requisit lingüístic”. Hem de canviar l’enfocament. Hem de denunciar que, ara com ara, de “requisit lingüístic”, només n’hi ha un, i ben efectiu: conèixer el castellà. Què prefereixes? Un metge que et cure o un que parle castellà? La salut és més important que el valencià, però no que el castellà? Ara bé, sobretot hem d’apuntar al moll de l’os: si tenim dues llengües oficials, aquestes no són el castellà i el castellà traduït al valencià. Si vols ser funcionari d’una administració que té dues llengües oficials, has de ser funcional en les dues. Perquè volem ser valencianoparlants al País Valencià de la mateixa manera que ells són castellanoparlants a Morata de Tajuña. Ni més ni menys.