28 DE MAIG

Falten tres mesos per a les eleccions municipals del 28 de maig. Els partits treballen des de fa setmanes per configurar les estratègies polítiques i la campanya que protagonitzaran en cada municipi. Cada poble o ciutat té unes característiques socials, veïnals, culturals i econòmiques diferents que, evidentment, determinaran el posicionament i les propostes de polítiques públiques de les diferents formacions que hi concorrin. Però en unes eleccions municipals, sobretot en pobles més petits, el candidat pot passar al davant de les sigles per les quals es presenti. El seu tarannà i la seva personalitat sovint és el més valorat pels seus conciutadans i veïns. Per això, predir possibles resultats electorals sempre és un exercici de prospecció farcit de matisos.

Aquestes eleccions municipals serviran de termòmetre per veure la fortalesa territorial de les diferents formacions. I, per això, apareixen molts interrogants. Esquerra Republicana, en aquests moments al capdavant en solitari de la presidència de la Generalitat, tornarà a ser la força més votada, com en les darreres eleccions d’ara farà quatre anys? Què passarà amb Junts per Catalunya, tenint en compte els diferents corrents interns que difereixen en qüestions nacionals i ideològiques? I quin impacte tindrà en el PDECAT que encara governa en alguns municipis? Generarà alguna influència la trencadissa de l’espai independentista o, en aquest cas, quedarà en un segon pla? El PSC, com indiquen algunes enquestes en l’àmbit nacional, també aconseguirà créixer i fer-se fort en algunes zones del país? Recuperarà la centralitat o el poder en ciutats clau? I el PP aconseguirà més bons resultats en detriment de Ciutadans, un partit en caiguda lliure? Són moltes les preguntes, i segur que durant els propers mesos especularem sobre les possibles respostes i sobre les derivades que això tindrà en la configuració dels colors de les diputacions i els consells comarcals.

Tot i així, tots els focus s’accentuaran en les quatre capitals: Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona. Liderar o no una d’aquestes ciutats pot ser determinat també per al futur i transcendència d’algunes formacions. I, en especial, per al Cap i Casal. Ada Colau, Jaume Collboni, Ernest Maragall i Xavier Trias tenen al davant una cursa de fons que, sigui com sigui, els obligarà a pactar i a buscar consensos. Difícilment cap d’ells aconseguirà uns resultats que li permetin governar en solitari, i saben que part del seu èxit o fracàs es pot trobar en la capacitat de negociació, és a dir, en les coses que guanyaran i en les que es veuran obligats a cedir, tot assumint probablement algunes contradiccions.

Ara bé, aquest escenari no serà exclusiu de Barcelona. Molts altres pobles i ciutats es veuran abocats també a teixir pactes. La fragmentació del vot entre diferents partits garanteix més pluralitat de punts de vista i propostes, però també en dificulta la governabilitat.

D’altra banda, cal tenir en compte que coincidint amb les municipals hi haurà eleccions autonòmiques en moltes comunitats de l’Estat espanyol. Entre aquestes, la de Madrid, governada per Isabel Díaz Ayuso, o la d’Aragó, amb Javier Lambán al capdavant. I, per tant, els nervis, les tensions, les crítiques aferrissades, els discursos agitats i les declaracions en forma d’eslògan inundaran la vida pública.

De fet, oficialment, la campanya electoral començarà la nit del dijous 11 al divendres 12 de maig, però a la pràctica fa dies, setmanes i mesos que tots els partits treballen per aplanar el camí i guanyar. La data està subratlla en vermell al calendari: diumenge, 28 de maig.