ELS ESTAQUIROTS DE NOGUERAS

Mira que la por­ta­veu de Junts al Congrés dels Dipu­tats, Míriam Nogue­ras, n’ha arri­bat a fer, de decla­ra­ci­ons des del faris­tol de la sala de premsa de la cam­bra, amb els esta­qui­rots de les ban­de­res d’Espa­nya i d’Europa emmar­cant-li l’espat­lla dreta. I, jus­ta­ment, dimarts pas­sat li havia de fer nosa l’estan­quera. Però vaja, si aquell dia li des­tor­bava l’enqua­dra­ment, si la dis­treia del que havia de dir o si li pro­vo­cava refle­xos al·luci­na­to­ris a la cua d’ull, ben fet que va fer d’arra­co­nar-la com s’aparta un micròfon que s’aco­bla o com s’enre­tira un símbol que no és teu, sinó dels que t’han pre­ce­dit al par­la­ment. Passi que s’enfa­din els dipu­tats espa­nyols, que si no por­ten la ban­dera per mon­tera sem­bla que no van mudats. Però és lleig que se’n foti el por­ta­veu d’ERC, Gabriel Rufián, que ben poca cosa deu saber de refle­xos al·luci­na­to­ris després de pas­sar-se tres anys encan­tat amb les pam­pa­llu­gues hipnòtiques del pres­ti­di­gi­ta­dor Sánchez, i encara menys de ges­tos inútils, atra­fe­gat com està comp­tant els èxits de la taula de diàleg.