vist per sentència

La setmana que deixem enrere ha estat marcada pel judici a la presidenta de Junts, Laura Borràs. Durant vuit llargues sessions, hem vist desfilar per la sala principal del Tribunal Superior de Justícia testimonis, pèrits i acusats. Hem assistit a declaracions exculpatòries dels diferents consellers de Cultura, amb qui va treballar com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, però també a manifestacions inculpatòries per part d’una funcionària de la institució, que va assegurar que havia alertat repetidament Borràs de les irregularitats en les contractacions. També s’ha confirmat el pacte entre dos acusats i la Fiscalia, que ha acabat de posar la presidenta de Junts contra les cordes. Ha estat un judici mediàtic, amb un seguiment minut a minut, i és molt probable que cadascú hagi fet la seva pròpia valoració, òbviament condicionada per la simpatia o antipatia envers l’acusada i el seu partit i per les informacions i valoracions que hem anat publicant els mitjans de comunicació. En qualsevol cas, més enllà de la necessitat de donar cobertura al judici, té raó l’advocat Gonzalo Boye, en l’article que publica en aquest número, de queixar-se que “no hi ha judici just quan de manera sistemàtica els mitjans de comunicació vulneren la presumpció d’innocència de qui s’ha d’enfrontar a un procés penal”.

Des de bon començament, la presidenta de Junts ha assegurat que el seu era un judici polític. Sigui com sigui, la sentència que surti del TSJC tindrà una repercussió que va més enllà del tema estrictament personal. El fiscal li demana sis anys de presó i vint-i-u d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació, i 144.000 euros de multa; una petició certament elevada per a un cas com aquest. Fins ara, Junts s’ha conjurat per eludir el debat sobre el possible futur de Borràs. Una vegada va quedar vist per a sentència, el president del grup parlamentari a la cambra catalana, Albert Batet, va assegurar que s’actuaria “amb molta prudència”. Malgrat tot, el primer dia de judici es va convertir en un plebiscit del suport a Borràs dins del partit, amb absències i silencis destacats. La presidenta de Junts manté el seu nucli de fidels, però també hi ha un sector que se n’aparta obertament, i caldrà veure com reaccionen uns i altres en el supòsit d’una sentència inculpatòria. També caldrà comprovar com afectarà la política catalana, si s’insistirà en la voluntat de no designar-li un relleu per al segon càrrec institucional més important del país. El judici, sigui o no lawfare, tindrà unes conseqüències polítiques evidents.